El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) ante los gravísimos acontecimientos que se están sucediendo en la República de Artsaj (Nagorno Karabaj) que están ocasionando centenares de muertos civiles por los ataques militares de Azerbaiyán apoyados por Turquía y por la participación de centenares de mercenarios - procedentes de varios países - con gran experiencia terrorista en Siria - que una vez derrotados son recolocados para masacrar vidas inocentes y establecer un régimen de terror. La República de Artsaj de mayoría armenia se encuentra en un enclave autónomo dentro del territorio de Azerbaiyán.

El gobierno armenio retiró al embajador israelí el 1 de Octubre (el 17/9 precisamente se abrió la embajada) ante las pruebas de que Israel ha seguido enviando armamento a Azerbaiyán lo que supone toda una declaración de guerra.

Somos conscientes de la confusión que van a implementar los medios de comunicación imperialistas para dilucidar la responsabilidad de los hechos pero podemos decir sin vacilación que hay un gran interés por parte del Sionismo y los EEUU para alimentar los conflictos inter-étnicos en las mismas fronteras de dos de las potencias que se han atrevido a cuestionar el ordeno y mando imperial. Pero hay algo más, que seguramente tiene que ver con el panturquismo de Tayyib Erdogán (que objetivamente favorece a EEUU, por el origen túrquico de varios de los pueblos de Asia Central en el entorno de Rusia y en la propia China, áreas en que la desestabilización es el objetivo), si bien Turquía le ha salido díscolo a EEUU y juega sus propias cartas en un ambiente muy confuso.

El PCPC considera que los pueblos en conflicto deben movilizarse y pedir el alto el fuego y exigir a sus gobiernos la resolución de sus disputas territoriales sin injerencias externas. De no hacerlo, las consecuencias serán las que impondrá el imperialismo: intervención de la OTAN, destrucción, muerte de miles de inocentes, limpieza étnica dirigida por Turquía con el apoyo de sus aliados sionista, UE, EEUU.. Hay que recordar que tanto Turquía como Israel se han negado a reconocer el genocidio cometido entre 1915 y 1918 por parte del Imperio Otomano y que ocasionó más de un millón de muertos.

El PCPC denunciamos el papel de apoyo y complicidad ante las agresiones de los pueblos. Lo vimos en el apoyo a la guerra de Iraq (1 millón de muertos), en la ex-Yugoslavia, en Mali, en Libia (hoy en la " Edad de Piedra "), en el golpe de estado en Ucrania, en Siria (1/2 millón de muertos), en los intentos de golpe de estado en Venezuela, en Bolivia, en su política de Posición Común para fortalecer el bloqueo contra Cuba, en la financiación de la oposición golpista bielorrusa y ahora en la República de Artsaj.

El PCPC llama a los pueblos y a la clase obrera internacional a constituir el Frente Mundial Antiimperialista para frenar la actividad terrorista fomentada por los gobiernos capitalistas de la UE, EEUU, Israel, Turquía, dictaduras del Golfo Pérsico..

Pero que devuelvan los 179 millones de euros en ayudas públicas que han recibido por parte de las diferentes administraciones.

Exigimos la expropiación por parte de las administraciones públicas de las cuentas corrientes, depósitos, fondos de inversión…que se encuentren a nombre de la empresa, vinculadas a ella o a las filiales.

La incautación del dinero escondido en paraísos fiscales y que provengan de la explotación de sus activos en España.

La inmediata apropiación de las plantas de producción, las naves y talleres, las flotas de vehículos, utillaje empresarial, terrenos de su propiedad, bienes inmuebles, etc. En definitiva, su patrimonio en nuestro país.

Y, sobre todo, que toda esta expropiación sirva para nacionalizar y comercializar un sector industrial que cumple una función esencial en cualquier economía avanzada: maquinaria y vehículos industriales y particulares (bienes de consumo). La gestión de la cual tiene que recaer en manos de los trabajadores y trabajadoras, y los beneficios de esta nacionalización tienen que servir para ayudar a cubrir las necesidades básicas y esenciales de la mayoría trabajadora del país: sanidad, educación, alimentación, etc.

Exigimos a los políticos gestores de la burguesía, tanto de la Generalitat como del Gobierno central, que sean por una vez en la vida valientes, y procedan a la inmediata nacionalización y socialización de la empresa. 25.000 puestos de trabajo se han perdido en una calculadísima maniobra de las multinacionales monopolísticas. Los gobiernos central y autonómico han regalado desde el 2009 la cifra de 179 millones de euros en Nissan, una empresa con multimillonarios beneficios. 179 millones de € que han salido de los bolsillos de los trabajadores y trabajadoras que ahora estamos sufriendo ERTE’s, ERE’s, despidos, paro crónico y penurias.

Empresas multinacionales como #Nissan se han beneficiado de todo tipo de prebendas para beneficiarse en el proceso de explotación a los trabajadores y trabajadoras: han promovido (y todas las administraciones públicas se los han dado) reformas laborales, reformas sociales, recortes de todo tipo, exenciones fiscales, exenciones de impuestos, rebajas de tasas, etc. para explotarnos más y mejor. Así nos lo pagan. Con ERTE’s, ERE’s que pagamos todos y todas los trabajadores y trabajadoras vía impuestos; con paro y precariedad; con un futuro inmediato incierto y muy oscuro para 25.000 trabajadores y trabajadoras, que se suman a los millones de trabajadores y trabajadoras que ya están en paro desde comienzos de esta crisis brutal que ha provocado el afán de beneficios de la miserable burguesía, esta despreciable clase social que no produce nada: los empresarios son parásitos a extinguir. Todo lo hacemos nosotros/as, sin nosotros y nosotras no se mueve nada ni se crea nada ¡Todo el poder para la clase obrera!

Los gobiernos, tanto el de “progreso” de Madrid, como el catalán, nada harán por nosotros. Dejarán que marche la empresa con más o menos malestar. Cómo decíamos, les tendremos que forzar para nacionalizar Nissan y socializarla. Tenemos que exigir, aun así, a los sindicatos y organizaciones políticas de clase la convocatoria URGENTE de asambleas obreras y populares y preparar la URGENTE Huelga General que este país necesita.

Una Huelga que sitúe como eje básico la nacionalización de los sectores básicos y la puesta de estos al servicio de la mayoría trabajadora; las derogaciones de todas las Reformas Laborales desde 1978; la derogación de todas las Leyes que permiten el desfalco, la evasión fiscal, la desgravación y descarga de gasto -incluido el laboral- a las multinacionales y monopolios diversos. Si esto supone ir contra la UE, el FMI y el Banco Mundial, que así sea. Somos plenamente conscientes que la Huelga General tiene que servir para acumular fuerzas hacia otro modelo productivo, hacia otra manera de hacer donde no impere la explotación del hombre por el hombre, si no el reparto del trabajo y la riqueza, el respecto al medio ambiente y la protección social. Este sistema es el socialismo.

En estos tiempos de crisis total, de precariedad total, de miseria social, es el momento de luchar y defender nuestro futuro.

Barcelona,28/05/2020

PCPC – Joventut del PCPC

 

Que marxin!

Però que tornin els 179 milions d’Euros en ajuts públics que han rebut per part de les diferents administracions.

Exigim l’expropiació per part de les administracions públiques dels comptes corrents, dipòsits, fons d’inversió…que es trobin a nom de l’empresa, vinculades a ella o a les filials.

La incautació dels diners amagats a paradisos fiscals i que provinguin de l’explotació dels seus actius a Espanya.

La immediata apropiació de les plantes de producció, les naus i tallers, les flotes de vehicles, utillatge empresarial, terrenys de la seva propietat, bens inmmobles, etc. En definitiva, el seu patrimoni a casa nostra.

I, sobretot, que tota aquesta expropiació serveixi per nacionalitzar i comercialitzar un sector industrial que compleix una funció essencial a qualsevol economia avançada: maquinària i vehicles industrials i particulars (bens de consum). La gestió de la qual ha de recaure a mans dels treballadors i treballadores, i els beneficis d’aquesta nacionalització han de servir per ajudar a cobrir les necessitats bàsiques i essencials de la majoria treballadora del país: sanitat, educació, alimentació, etc.

Exigim als polítics gestors de la burgesia, tant de la Generalitat com del Govern central, que siguin per un cop a la vida valents, i procedeixin a la immediata nacionalització i socialització de la empresa. 25000 llocs de treball s’han perdut en una calculadíssima maniobra de les multinacionals monopolístiques. Els governs central i autonòmic han regalat des del 2009 la xifra de 179 milions d’€uros a Nissan, una empresa amb multimilionaris beneficis. 179 milions d’€ que han sortit de les butxaques dels treballadors i treballadores que ara estem patint ERTO’s, ERO’s, acomiadaments, atur crònic i penúries.

Empreses multinacionals com #Nissan s’han beneficiat de tot tipus de prebendes per tal de beneficiar-se en el procés d’explotació als treballadors i treballadores: han promogut (i totes les administracions públiques els hi han donat) reformes laborals, reformes socials, retallades de tota mena, exempcions fiscals, exempcions d’impostos, rebaixes de taxes, etc. per tal d’explotar-nos més i millor. Així ens ho paguen. Amb ERTO’s i ERO’s que paguem tots i totes els treballadors i treballadores via impostos; amb atur i precarietat; amb un futur immediat incert i molt fosc per 25000 treballadors i treballadores, que es sumen als milions de treballadors i treballadores que ja estan a l’atur al començament d’aquesta crisi brutal que ha provocat l’afany de beneficis de la miserable burgesia, aquesta despreciable classe social que no produeix res: els empresaris són paràsits a fer desaparèixer. Tot ho fem nosaltres, sense nosaltres no es mou res ni es crea res ¡ Tot el poder a la classe obrera!

Els governs, tant el de “progrés” de Madrid, com el català, res faran per nosaltres. Deixaran que marxi l’empresa amb més o menys malestar. Com dèiem, els hi hem de collar per nacionalitzar Nissan i socialitzar-la. Hem d’exigir, tanmateix, als sindicats i organitzacions politiques de classe la convocatòria URGENT d’assemblees obreres i populars i preparar la URGENT Vaga General que aquest país necessita.

Una Vaga que situï com a eix bàsic la nacionalització dels sectors bàsics i la posada d’aquests al servei de la majoria treballadora; les derogacions de totes les Reformes Laborals des de 1978; la derogació de totes les Lleis que permeten el desfalc, la evasió fiscal, la desgravació i descàrrega de despesa -inclosa la laboral- a les multinacionals i monopolis diversos. Si això suposa anar contra la UE, l’FMI i el Banc Mundial, que així sigui. Som plenament conscients que la Vaga General ha de servir per acumular forces cap a un altre model productiu, cap a una altra manera de fer on no imperi l’explotació de l’home per l’home, si no el repartiment del treball i la riquesa, el respecte al medi ambient i la protecció social. Aquest sistema és el socialisme.

En aquests temps de crisi total, de precarietat total, de misèria social, és el moment de lluitar i defensar el nostre futur.

Barcelona,28/05/2020

PCPC – Joventut del PCPC

 

Aquest 14 d’Abril, el PCPC i la seva Joventut (J-PCPC) cridem al conjunt dels treballadors i treballadores i a les classes populars catalanes a manifestar el seu rebuig a la institució monàrquica i el seu desig de tornar a ser República, a instaurar la IIIª República arreu l’Estat, que nosaltres afirmem ha de ser socialista i de caràcter confederal.

La Monarquia espanyola es restableix gràcies al Règim del Dictador Franco per la figura del Príncep Juan Carlos, al proposar-ho a les Corts franquistes com a successor. Amb la mort del Dictador, i en el marc d’un procés dirigit per les forces reaccionàries i feixistes, es van fer 2 referèndums:

El Primer, el projecte de la Llei de Reforma Política, al 1976.

El Segon, el de la Constitució de 1978, encara vigent.

Aquestes maniobres, van ser orquestrades pels aparells de l’antic règim i sota les amenaces constants d’intervencions militars. Aquestes consideracions i les destrosses i saquejos econòmics, provades, d’alguns dels seus membres ens impulsen a qüestionar la seva legalitat.

La Monarquia espanyola va ser còmplice necessària del règim feixista, que en diferents varietats de grisos, va pintar 40 anys de dictadura, repressió, fam, misèria, migracions forçoses de ciutadans, explotació sense fre als centres de treballs i opressió social, a més de guerra amb els pobles veïns, com el Marroc i Sàhara i aliances assassines com l’OTAN.

La Monarquia espanyola, successora natural del Generalíssim Franco, va ser la continuadora en forma de “democràcia” del règim capitalista forjat pel franquisme, amb el procés anomenat Transició, el qual feia taula rasa de la Dictadura, i previ pacte amb totes les formes polítiques de representació i gestió del Capitalisme ibèric, va oblidar al calaix dels records les atrocitats comeses a aquest país, a canvi de poder votar cada 4 anys el nostre opressor i garantir certes formalitats democràtiques.

El xantatge i alhora presa de pèl a les classes treballadores i als sectors populars espanyols va ser descomunal: legitimar un sistema polític hereu del feixisme, continuar el mateix marc de dominació estructural, on les mateixes oligarquies nascudes al caliu del règim anterior controlaven el poder econòmic, polític i social de la superestructura: l’Estat.

Qui mana a aquest país si no? Qui té el Poder? Són les grans empreses, la banca, l’església, els grans terratinents que exploten la indústria agropecuària; són les mateixes estructures monopolistes o oligopolístiques que es reparteixen el control dels mercats. Són les ENDESA, Movistar, Banc Santander, BBVA, Ferrovial, ACESA, la Caixa; els Mercadona; Catalana Occidente; IBERDROLA, REPSOL, CEPSA; AtresMedia, Vocento…aquelles estructures sorgides de l’INI o hereves del sistema de dominació i explotació del capitalisme franquista espanyol concentrades a l’IBEX35 i altres indicadors econòmics.

I per tal de seguir dominant, la Monarquia espanyola, hereva del Caudillo, va pactar una formalitat democràtica a canvi de:

1) Seguir els passos fets per Franco d’ingressar a la Unió Europea (llavors CEE-Mercat Comú, complint els desitjos del gran capital espanyol).

2) Ingressar a l’OTAN com a membre de ple dret i part fonamental de la cadena imperialista (ja s’havia reconegut per EEUU al feixisme com a aliat imprescindible, però s’havia de culminar el procés).

3) Lògicament, mantenir el sistema de dominació i explotació, però fent lleugeres concessions. Els límits eren la unitat territorial, la legitimitat necessària de la Monarquia, la Pau Social controlada (cosa que es va aconseguir amb els Pactes de la Moncloa) i la renuncia expressa d’un PCE dirigit per Santiago Carrillo, impulsor de l’Eurocomunisme (una posició revisionista per tal de desactivar la influència dels comunistes entre les masses populars) i de les organitzacions afins a aquests, renunciant, expressament, a la República.

A mode de resum, podem afirmar que la Transició va suposar el pas del bloc de Poder franquista a una nova forma democràtica burgesa: no només no es va restablir la legalitat republicana trencada pel Cop d’Estat i la Guerra; no només van quedar impunes els crims i gran part de la legalitat feixista; no només van quedar intactes les estructures de Poder econòmic i social, sinó que es va exportar aquest bloc a la nova forma política “democràtica” i es va enterrar el projecte, el record i l’herència republicana al fons del cubell de les escombraries, amb la connivència necessària de la fracció euro comunista instal·lada al PCE que va acceptar-ho tot.

La Constitució resultant de 1978 legitima el Poder, sent el corpus jurídic que estructura un Estat monàrquic-burgès inserit plenament a la cadena imperialista, tant al seu braç militar (OTAN) com a l’econòmic (UE, FMI i Banc Mundial). Aquesta Constitució i les lleis que d’ella se’n deriven blinden al monarca a la seva torre de marfil, autèntic pal de paller de l’Estat on s’aglutinen els negocis, moviments polítics i interessos, per tant, de les oligarquies.

Modificar la Constitució legalment és impossible a no ser mitjançant grans consensos entre els grups representatius de la oligarquia; plantejar referèndums que qüestionin l’estatus quo és sinònim de més que possible delicte, així com la seva realització. A tall d’exemple, tenim el més que recent cas de Catalunya.

Per tant, la Monarquia espanyola, a banda del seu origen franquista i de la seva dubtosa legalitat, pels comunistes del PCPC i la seva Joventut (J-PCPC) no és qüestionable per la seva presumpta corrupció ni per les seves actuacions socials èticament reprovables. Només es tracta de la punta de l’iceberg d’un model sistèmic de concentració de Poder de l’Estat totalment repulsiu i en avançat grau de descomposició. Les activitats personals dels membres de l’anomenada família reial no haurien de ser el centre del debat públic, ni el principal motiu per qüestionar-se la Corona. Tampoc és la solució la petició de “donació a la sanitat” de certes comissions presumptament cobrades pel Rei als negocis foscos de certes empreses espanyoles i del propi monarca amb la no menys execrable monarquia dictatorial saudita.

Si la Casa Reial s’ensorra, es descompon, ho fa en paral·lel a la pròpia descomposició del sistema capitalista, donat que aquesta Casa Reial és part del sistema. Es descompon l’estat autonòmic, es descompon el sistema públic i l’estat del benestar; es descompon el capitalisme. Ara vivim uns moments històrics on totes les carències i misèries del sistema queden despullades a ulls vista.

Existeixen grups polítics amb un cert pes polític que encara avui, amb totes aquestes circumstàncies ben clares, plantegen la possibilitat d’un referèndum a nivell estatal on es plantegi “a la ciutadania” si volen monarquia o república.

Els comunistes del PCPC i la J-PCPC recordem al conjunt del poble treballador i les classes populars que grups al voltant d’IU porten 25 anys (25 anys!) recollint signatures per presentar una ILP al Congrés i per exigir un referèndum sobre la qüestió. Mai s’ha aconseguit ni presentat res.

Els comunistes del PCPC i la J-PCPC entenem que presentar un referèndum és donar l’oportunitat a la Monarquia de legitimar-se. Igualment entenem que la petició de donar els diners que cobren i retornar les comissions presumptament il·legals del “Campechano” és plantejar de revigoritzar la seva figura.

Els comunistes del PCPC i la J-PCPC plantegem al poble treballador i les classes populars, organitzades políticament o no, la necessitat d’acumular forces, debatre, dialogar i organitzar el necessari moviment republicà popular que plantegi un Procés Constituent que porti la necessària república mitjançant la mobilització permanent i sostinguda arreu l’Estat espanyol, aprofitant ara si, d’un cop per totes, la caiguda en desgràcia de la institució monàrquica, repressora i opressora, pal de paller de la oligarquia que ens condemna a una existència de misèria i un passat, present i futur d’explotació.

Necessitem una República que reconegui el dret d’autodeterminació dels pobles que conformen l’Estat; que promogui la cultura de la Pau i la no ingerència amb els pobles del món; que situï la democràcia dels treballadors i treballadores com eix de la política econòmica, cultural i social del país; que fomenti el respecte amb la natura i les polítiques mediambientals necessàries.

El PCPC i la J-PCPC cridem al conjunt de la població catalana i de l’Estat a organitzar-nos, a seguir mobilitzant-nos, a investigar i estudiar mentre duri el confinament per tal de preparar, quan recuperem els carrers, el camí cap a la República.

Cridem així mateix al conjunt de la població catalana a sortir als balcons i terrasses d’arreu del país a fer una enorme cassolada, que mostri la continuïtat de l’enuig popular expressat a les massives cassolades anteriors i a penjar la bandera republicana al balcó.

El PCPC i la J-PCPC animem a tots i totes a fer córrer com la pólvora per les xarxes socials la convocatòria pel proper 14 d’Abril, Dia de la República, a les 21 hores, i fer-la extensiva a tothom.

AQUEST 14 D’ABRIL A LES 21h, SURT AL BALCÓ I PROTESTA!

CONSTRUÏM LA REPÚBLICA DES DELS CARRERS, VIL.LES I CENTRES DE TREBALL!

ORGANITZATS SOM INVENCIBLES: VISCA LA REPÚBLICA DELS TREBALLADORS!

VISCA LA REPÚBLICA!

28 de Febrero 2020

Josep Soro Barros avui fa 100 ayns

Escrito por
Una delegació del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) ha rendit homenatge al militant comunista  Josep Soro Barros amb motiu del seu centenari. Nascut al 22 de febrer de 1920 en una família de pagesos. Es va incorporar a la lluita antifeixista amb 5 joves de El Campell al 1937 concretament a la Columna Durruti (26ª Divisió republicana) participant en nombrosos combats a l´Ebre, el Segre fins a Puigcerdà.
 
La delegació del PCPC encapçalada per Josep Maria Baró (Responsable del PCPC a Ponent) li ha entregat una carta d´Enric Lloret (Sec Gral del PCPC) de la que destaquem alguns paràgrafs: 
 
"  Camarada Soro: Som coneixedors del teu compromís revolucionari que et va portar de ben jove a arriscar la teva vida per defensar la 2ª República assetjada per la bèstia feixista..Durant el llarg periode de la dictadura Franquista vas seguir mantenint la teva consciència revolucionària que et va portar a militar en el PSUC. Degut a la deriva revisionista i oportunista de la seva direcció vas incorporar-te al PCC i posteriorment al PCPC del qual vas ser un dels fundadors l´any 1994."
 
" Com a militant comunista has estat sempre al servei de la defensa de la classe obrera, de la pagesia i dels pobles víctimes de l´imperialisme. Sols cal recordar la teva contribució en la defensa dels colons de Montagut, contra les guerres imperialistes i el teu compromís revolucionari en la defensa de la Cuba Socialista essent un dels fundadors del Casal Amics de Cuba de Lleida."
 
"Són molts els fets que t´avalen  com un gran lluitador per les llibertats i els drets dels pobles, contribuint a un món més just i solidari. "
 
La delegació del PCPC s´ha traslladat al seu domicili familiar d´Almacelles en aquest dia tan especial per fer-li aquest reconeixement pel seu compromís republicà i revolucionari.
 
PCPC

La senectut del capitalisme és més que evident. La seva crisi sistèmica és una fase que ja podem constatar com crònica i històrica. Les recessions econòmiques cada cop són mes punyents, i no deixen d’agreujar aquesta crisi que paguen, cada cop més, les classes treballadores i els sectors populars arreu del Planeta. A cada recessió, a cada ensopegada de la llei natural del Capital, aquella que afirma que el capitalisme sempre busca el creixement continu dels seus beneficis, és perfectament verificable si veiem com es comporta als períodes cíclics de crisi: arrabassant, robant, en definitiva, drets econòmics i socials a la classe obrera per tal de mantenir i/o recuperar la seva taxa de benefici. Extreure tota la plusvàlua possible als treballadors i treballadores.

La crisi crònica del Capital, dèiem, també es mostra arreu del Planeta: la reacció guanya terreny a passes agegantades, i nous règims oligàrquics blinden els Estats davant la possible reacció de les masses, protegint els interessos de les oligarquies i faccions burgeses dominants. L’ombra del feixisme és allargada, i si es confirma la nova crisi i les reaccions populars, no és gens improbable que el recurs de feixistitzar els Estats per part de la burgesia sigui una realitat, sobretot a aquells països on les condicions objectives i subjectives per fer-ho coincideixin.

La batalla ideològica avui en dia la guanya l’imperialisme. Ja afirmava Lenin que “l’imperialisme va sorgir com a desenvolupament i continuació directa de les propietats fonamentals del capitalisme”, i per tant, si el capitalisme imperialista avui no compta amb un enemic fort, es desenvolupa ideològicament sense adversari i té una cobertura ideològica imponent per tal de seguir la seva explotació i opressió sense fre envers els treballadors i treballadores. Però sorgeix la paradoxa capitalista: avui, totpoderós, el Capital es troba immers en una crisi estructural sense precedents, que dura ja 13 anys, de la qual no ha estat capaç de recuperar-se, malgrat els enormes esforços de destrucció de drets laborals i socials carregats sobre les esquenes dels treballadors per tal de sobre explotar-los (retallades, privatitzacions, mercantilitzacions, destrucció del medi ambient sense precedents, enginyeria financera, guerra imperialista arreu, etc.), sinó que es veu abocat a una nova crisi del capital financer per arribar.

Mai a la Història recent el capitalisme ha estat, objectivament parlant, tant deslegitimat i malalt. Si a les darreries de l’Imperi Otomà a aquest se’l coneixia com “l’home malalt d’Europa”, amb el qual les puixants potències imperialistes europees jugaven i es repartien els territoris a conquerir, avui en dia és el propi imperialisme hereu de la Revolució industrial i de les dues Guerres Mundials el malalt. Un malalt crònic al que s’ha de rematar, posant les condicions subjectives al costat de les objectives. És així, combinant teoria i praxi, com podrem destruir aquest miserable sistema que només pot oferir misèria, guerra, repressió i fam al món.

Una lluita fonamental serà la de recuperació de la consciència de classe entre els treballadors i treballadores, actualment monopolitzats ideològicament per la burgesia. Nous i antics elements “culturals”, tecnològics i un profund coneixement per part de la indústria burgesa de l’entreteniment i els mitjans de comunicació de masses manipulen a tort i dret els treballadors i treballadores quasi sense oposició. La ideologia burgesa ens impregna a tots i totes i en totes les capes i àrees imaginables: des del sistema educatiu, formatiu passant per l’oci, la televisió i l’esport; la informació i l’ús de les noves tecnologies, on des de l’idealisme i la suposada “evasió”, es control.la el pensament i s’assegura el control de les masses.

Tot i això, res està perdut. Ans al contrari, l’extrema debilitat del monstre capitalista arreu del planeta ens ofereix la condició objectiva. És el treball conscient dels i les comunistes organitzades al partit comunista el que farà caure el gegant amb peus de fang. El capitalisme conscient d’això, aposta descaradament per atomitzar la lluita obrera, i amb ella, la ideologia obrera oferint-nos una sèrie “d’entreteniments ideològics” postmoderns, totalment desclassats on diluir l’ideari marxista-leninista. Potencia la creació d’ideologies i tendències oposades a la concepció dialèctica de la realitat, desvia la contradicció fonamental entre treball i capital per confrontar al si dels treballadors i treballadores en lluites alienes i sense sentit, ja resoltes pel marxisme a la seva cosmovisió i inclús nega l’existència de classes socials separades, intentant fer esborrar, fins i tot, la necessitat d’un llenguatge, cultura i ideologia pròpia dels treballadors i treballadores.

Si aquesta visió postmoderna i petitburgesa incentivada des de les pròpies empreses i mitjans de comunicació capitalistes o al servei del capitalisme (com és el cas de Podem i aliats a Espanya) no els hi fos útil per remuntar el seu cicle vital, el Capital no dubtarà en emprar el feixisme latent seguint el procés reaccionari indicat en paràgrafs anteriors.

L’única eina útil per les classe treballadores per tal d’enderrocar el sistema és el Partit Comunista, el qual conjunta els sectors obrers més conscienciats i organitza la Revolució Socialista. S’ha demostrat històricament que és absolutament necessària l’organització conscient i decidida de la classe obrera per impulsar una ideologia i una política pròpia de classe, que creï estructures de tot tipus útils i necessàries per aixecar el nivell de consciència de les masses, dotant-les de consciència de classe i s’incorporin a l’organització dels revolucionaris. Als temps de la putrefacció sistèmica del capital, quan aquest es cada cop més perillós (com una bèstia acorralada i ferida), no podem demanar-li reformes ni concessions: necessitem un arma que acabi amb lo vell i construeixi la nova societat socialista.

A Catalunya, tenim la experiència història del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) i la Joventut (J-PCPC).

El partit marxista-leninista català treballa per la construcció de la societat socialista a casa nostra, desplegant una constant activitat política i social als fronts de masses, paral·lelament a la incessant construcció i organització del Partit i la Joventut. Al front obrer, a les assemblees de barri, a les Plataformes contra les Retallades; a la lluita pensionista; a la lluita per la IIIª República i el dret a l’autodeterminació; a la creació de centres socials obrers i populars; a l’antiimperialisme i la solidaritat internacionalista; contra la guerra i l’OTAN…el partit és una màquina de treballar i lluitar per la superació de l’actual sistema i la creació del món nou, socialista i comunista.

 

L’ÚNICA SORTIDA ÉS EL SOCIALISME!

Organitza’t amb el PCPC i la J-PCPC!

 

Comité central del PCPC

Amb el lema " Davant la seva crisi de poder. Poder Obrer i Popular ", el Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) va donar el tret de sortida de les Eleccions Generals davant la Subdelegació del Govern de Lleida.
 
A la primera foto adjunta, Josep María Baró a l,esquerra (cap de lista  al Congrés) i Sisco García Llop a la dreta (cap de llista al Senat) representant al PCPC de les Terres de Ponent.
 
PCPC-Ponent
 
Lleida a 1 de Novembre de 2019
NOTA INFORMATIVA:
                                     El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) ha anat aquest migdia a la sortida de l´Escorxador del grup SADA per donar suport a la lluita dels treballadors i treballadores en defensa dels llocs del seus llocs de treball. El PCPC considera que el tancament d´aquesta empresa tindrà un impacte molt negatiu per l´economia lleidatana i en aquest sentit plantejem la socialització de l´empresa per tal de garantir la seva producció i el futur de les famílies treballadores afectades. 
 
                                    Molts dels treballadors/es (en bona part estrangers ) han manifestat molta incertesa i angoixa davant la situació de desemparament en la que es troben amb el tancament i literalment ens han dit " ens sentim molt sols ".  Josep Maria Baró ha demanat als treballadors/es a trencar amb la por, a participar activament en les assemblees, a mantenir la unitat de classe per anar a la mobilització  per a que el poble treballador conegui i recolzi aquesta lluita. En aquest sentit ha fet una crida a la solidaritat de la classe obrera i popular de Ponent tot recordant la dita castellana " Cuando veas las barbas de tu vecino cortar pon las tuyas a remojar "; tot recordant que el capital no té cap problema ètic a tancar empreses - no és possible humanitzar el capitalisme com diuen els reformistes - i a portar-se per endavant a qui sigui per tal de mantenir els seus beneficis. " La Lluita de SADA és de tots i totes " , ha estat la consigna que hem volgut transmetre el PCPC. 
 
                                   Adjuntem el manifest (repartit avui) i cartell del PCPC així com les fotos corresponents a la visita d´avui d´una delegació de militants encapçalada per Josep Maria Baró (Responsable Polític del PCPC a Ponent).
 
PCPC-Ponent
 
Lleida a 4 de Novembre de 2019
Estem davant d´uns dies difícils pel conjunt de la població catalana. Les expressions reaccionàries de l´Estat Monàrquic Espanyol estan condicionades per la profunda crisi de poder que travessa el seu actual estat de dominació. Els esdeveniments se succeixen ràpidament un rera altre. Les receptes repressives aviven el foc del nacionalisme i allunyen als treballadors i treballadores dels seus interessos de classe. Davant d´això la militancia del PCPC estem intervenint en les diverses manifestacions populars, estudiantils en defensa de les llibertats democràtiques portant un posicionament revolucionari i de classe per crear contradiccions. 
 
El PCPC denunciem el putrefacte sistema capitalista que sols pot oferir-nos misèria, opressió i guerra. Defensem el dret a l´Autodeterminació dels pobles, les llibertats de tots els presos politics i la República Socialista de caràcter confederal.
 
PCPC-Ponent
 
Lleida a 19 d´Octubre de 2019

Amigos y amigas:

La camarada Carmen Gómez Martínez nos ha dejado. Nacida el 5 de Diciembre de 1935 en Burguillo del Cerro (Badajoz) Ingresó en el Partido Comunista en los años 1960 cuando fue con su compañero Alfonso a trabajar a Alemania. Una vez su familia se traslada a Cataluña empieza a militar en el Partido Socialista Unificado de Cataluña. Después de la ruptura con el Eurocomunismo se incorpora a las filas del Partit Comunista del Poble de Cataluña.

Destacada militante en la actividad del Partido y una incansable luchadora internacionalista como miembro del Casal de amistad con Cuba "José Sánchez" de Santa Coloma de Gramenet. Los camaradas la recordamos a Carmen como una revolucionaria inquebrantable, responsable y valiente que nunca quiso altos cargos para obtener méritos personales. Estuvo firmemente comprometida en los tiempos más difíciles de la represión franquista, refugiando en su casa en la clandestinidad a muchos/as camaradas que fueron perseguidos y buscados/as por la dictadura. Siempre dispuesta para participar en las batallas que se daban por la defensa de los oprimidos en la justa y digna lucha por el socialismo y el comunismo.

A Carmen siempre la recordaremos con cariño y la tendremos presente como un pilar del Partido y ejemplo de militante comunista, como una imprescindible.

¡CAMARADA CARMEN, PRESENTE!


Santa Coloma, a 8 de Octubre de 2019

Comitè Executiu del Partit Comunista del Poble de Catalunya

El PCPC se solidaritza amb totes les persones detingudes i totes les que han patit escorcolls a casa seva, dels seus familiars i que han vist les seves rutines interrompudes aquest passat 23 de setembre a les localitats de Sabadell, Cerdanyola del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, (Vallès Occidental), Mollet del Vallès i Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental) i Sant Vicenç de Torelló (Osona) com a resultat d’una operació policial ordenada per l’Audiència Nacional.

No és la primera vegada que es fan actuacions com aquesta, escorcollant vivendes i detenint persones treballadores amb acusacions basades en indicis poc concloents i fonamentades en buscar materials que suposadament serveixin per planificar possibles futures accions violentes.

El poble treballador en tenim molts exemples entorn a vagues generals, conflictes laborals en diferents sectors i empreses, mobilitzacions antifeixistes o contra la retallada dels serveis públics…ja vam denunciar que l’aprovació d’una llei com l’antiterrorista obria la porta encara més a la repressió d’un estat que s’ha construit sobre els ciments d’un imperi medieval i d’un estat modern franquista o filo-feixista.

Aquesta vegada són diversos els objectius de la maquinària repressiva de l’estat:

  • Generar por per minimitzar possibles respostes populars entorn a la sentència del judici del procés independentista.

  • Crear un culpable en l’imaginari col·lectiu associat al terrorisme per frenar l’impuls d’organització popular davant la davallada de drets socials i laborals.

  • Donar imatge de fermesa en moments d’inestabilitat política previs a eleccions.

  • Contribuir a agreujar el conflicte sobre la qüestió nacional (mentre prevalgui aquest conflicte no es prioritza el laboral o social).

Acusacions de terrorisme, escorcolls de vivendes en plena nit en presència de menors i gent gran, invasió dels carrers, places i barris durant tot el matí…no són actuacions que contribueixin a mantenir la tranquilitat i seguretat, són actuacions dissenyades per trencar l’harmonia del dia a dia i donar un missatge intimidatori molt clar a la població: la lluita pel dret a l’autodeterminació a l’estat espanyol serà durament reprimida i ho pagarà el poble treballador.

No és nou aquest missatge, no són nous els missatges intimidatoris davant expressions dissidents que puguin qüestionar l’estat actual, no són nous els muntatges policials i la manipulació informativa…i també sabem qui acaba pagant sempre.

Per això, exigim la llibertat sense càrrecs de totes les persones detingudes, la reparació de totes les destrosses i danys psicològics i emocionals que han provocat.

Per això, la resposta ha de ser més solidaritat, més organització i més lluita popular.



LLIBERTAT, ABSOLUCIÓ I AUTODETERMINACIÓ!!!

UNIM TOTES LES LLUITES PER ORGANITZAR VICTÒRIES!!!

 

 

El pueblo trabajador siempre paga. Debemos organizarnos para defender nuestros derechos.

El PCPC se solidariza con todas las personas detenidas y todas las que han sufrido registros en sus casas, las de sus familiares y que vieron su vida interrumpida el pasado 23 de septiembre en las localidades de Sabadell, Cerdañola del Vallés, Santa Perpetua de Mogoda (Vallés Occidental), Mollet del Vallet y San Fost de Vampsentelles (Vallés Oriental) y San Vicent de Torelló (Osona) como resultado de la operación policial ordenada por la Audiencia Nacional.

No es la primera vez que ocurren este tipo de hechos, registros en viviendas y detención de personas trabajadoras con acusaciones basadas en indicios poco concluyentes y fundamentadas en buscar materiales que supuestamente sirven para planificar posibles futuras acciones violentas.

El pueblo trabajador tenemos muchos ejemplos en huelgas generales, conflictos laborales en diferentes sectores y empresas, movilizaciones antifascistas o contra los recortes en servicios públicos..., denunciamos que la aprobación de la Ley Antiterrorista abría la puerta aún más a la represión de un estado que se ha construido sobre los cimientos de un imperio medieval y de un estado moderno franquista filofascista.

Esta jornada son varios los objetivos de la maquinaria represiva del estado:

  • Generar mierdo para minimizar posibles respuestas populares entorno a la sentencia del juicio del “procés” independentista.

  • Crear un culpable en el imaginario colectivo asociado al terrorismo para frenar el impulso de organización popular ante el recorte de derechos sociales y laborales.

  • Dar imagen de firmeza en momentos de inestabilidad política previa a elecciones.

  • Contribuir a agravar el conflicto sobre la cuestión nacional (mientras continúe este conflicto no se prioriza el laboral o social).

Acusaciones de terrorismo, registros de viviendas en plena noche en presencia de menores y ancianos, invasión de las calles, plazas y barrios durante toda la mañana,... no son actuaciones que contribuyan a mantener la tranquilidad y seguridad, son actuaciones diseñadas para romper la armonía del día a día y dar un mensaje intimidatorio muy claro a la población: la lucha por el derecho de autodeterminación en el estado español será duramente reprimida y lo pagará el pueblo trabajador.

No es nuevo este mensaje y no son nuevos los mensajes intimidatorios ante expresiones disidentes que puedan cuestionar el estado actual, no son nuevos los montajes policiales y la manipulación informativa... y también sabemos quién lo acaba pagando siempre.

Por eso, exigimos la libertad sin cargos de todas las personas detenidas, la reparación de todos los destrozos y daños psicológicos y emocionales que han provocado.

Por eso, la respuesta ha de ser más solidaridad, más organización y más lucha popular.

 

¡¡¡LIBERTAD, ABSOLUCIÓN Y AUTODETERMINACIÓN!!!

 

¡¡¡UNAMOS TODAS LAS LUCHAS PARA ORGANIZAR VICTORIAS!!!

 

Página 1 de 5