Dissabte 01 de desembre, el Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) va celebrar el darrer acte d’homenatge al bicentenari de Marx d’aquest 2018.

A l’Ateneu Popular 1r de Maig es va representar l’obra de teatre Un fantasma recorre Europa, a càrrec del Grup de Teatre Ramon Casanellas, dirigida per Maria Donoso (Actriu i Directora d’Arts Escèniques), escrita per Xavier Padullés (Professor de l’Institut del Teatre i Doctor en Història) i coordinada per l’activista cultural Vicenç Armero.

Un fantasma recorre Europa s’inicia precisament amb aquesta famosa frase del Manifest Comunista de Karl Marx (document encarregat per la Lliga Comunista al barbut de Tréveris) iniciant així un periple que no es tanca en un principi ni en un final dramatúrgic.

L’èxit de la representació va ser total. D’una banda, l’actuació, la direcció i la dramatúrgia van ser impecables; la posada en escena, neta i senzilla. El missatge que va despendre l’obra, clar i meridià. El repàs a la teoria i pràctica marxista, les contradiccions dels processos revolucionaris, l’humor, la ironia i, a voltes el sarcasme amb el qual els 7 actors i actrius ens van sorprendre, no va deixar ningú indiferent, i fins i tot, es va assolir el seu poc amagat objectiu d’engrescar al públic a participar d’alguna manera a l’espectacle.

Talls de vídeos, d’anuncis de la TV, música i el·lipsis temporals....en 45 minuts es va aconseguir posar de manifest la gènesi, vigència i pràctica del pensament marxista, tant en el mateix Marx com els seus hereus i successors: Lenin, Alexandra Kollontai, Rosa Luxemburg, Gramsci o Shankara, per posar exemples concrets, van ser presents...”no hi ha teoria sense praxi i viceversa”.

També val a dir que després de la representació, es va fer una breu ressenya del com i per què de l’obra, explicant Xavier Padullés i Vicenç Armero que “la intenció de la mateixa es remoure consciències i tornar a presentar cultura i art al servei de la classe obrera, al servei de la Revolució socialista que s’ha d’organitzar”. Per tant, aquest grup de teatre es va posar i es posarà “al servei del Partit Comunista, dels marxistes-leninistes catalans que sou el PCPC i la seva Joventut”.

Amb una intervenció final del Secretari General del PCPC, Enric Lloret, es va fer un petit homenatge a la Directora, Maria Donoso, al dramaturg Xavier Padullés i al coordinador Vicenç Armero.

Enric Lloret aprofità el moment per reivindicar la vigència de Marx, tal i com l’espectacle havia mostrat; a organitzar-se i organitzar la classe obrera i els sectors populars en assemblees on tothom hi pugui dir la seva i posar en pràctica els acords presos, oferint espais organitzatius i debat ideològic als treballadors i treballadores per tal de seguir la “guia per a l’acció” que és el marxisme segons Lenin.

Es va reivindicar el 1917, del qual es compleix en aquestes dates el 101 aniversari.Es va fer una forta defensa dels avenços socials i polítics dels països socialistes, especialment la URSS, que va ser capaç d’establir el dret d’avortament el 1920, enviar la primera dona a l’espai i també el primer home, que va tenir la primera dona ministra de la història (A. Kollontai), dotar de seguretat social, feina fixa, estudis universal gratuïts, llar, drets laborals i transport a tot el poble...quan tan sols uns anys abans, al 1917 era un país semi feudal i semi colonitzat a les ciutats industrials per potències estrangeres, que va patir una guerra civil impulsada pel feixisme i la reacció capitalista i posteriorment una invasió nazi amb 20 milions de soviètics morts a la segona guerra mundial.

El far d’octubre també va guiar la República espanyola en alguns aspectes, sobretot a l’entorn del PCE i del PSUC. I es va recordar que la URSS va ser l’únic país del món en ajudar a l’Espanya antifeixista i democràtica, seguint les instruccions de la teoria del Front Popular llençada per Dimitrov a la Komintern.

Cal ressenyar, finalment, la enorme acceptació d’aquesta jornada proposada pel PCPC. Més de 125 persones van deixar petita la sala d’actes de l’Ateneu Popular 1r de Maig, fent d’aquest dia també un èxit total de públic.

Seguim a la lluita pel socialisme!

Seguim organitzant el demà!

Àrea de Moviment Popular del PCPC

02/12/2018

Benvolguts camarades, simpatitzants i amics del Partit,

Enguany celebrem el 200 Aniversari del naixement de Karl Marx. Tan magna efemèride ha merescut una sèrie d’activitats que durant tot el 2018 hem anat programant.

El proper dia 1 de desembre, el Partit Comunista del Poble de Catalunya organitza una representació teatral a l’Ateneu 1r de Maig de Barcelona, a les 18h, d’uns 45 minuts de durada, acompanyada posteriorment d’un refrigeri i pica-pica.

És una obra anomenada Un fantasma recorre Europa, primera frase d’ El Manifest comunista, obra cabdal de Marx. Set actrius i actors, alguns militants del PCPC, d’altres no, dirigits per professionals del teatre i amb un guió escrit per un guionista professional, els quals ens han aportat amb ganes i entusiasme la obra, mereixen la nostra assistència a un espectacle gratuït, per tots els públics, amb música i cançons, divertit i que ens farà reflexionar.

Els actors i actrius porten des de juliol assajant cada setmana, fent un esforç important per oferir-nos un magnífic espectacle. Tornem-los l’esforç realitzat amb la nostra presència i el nostre aplaudiment!

Podeu portar companys i companyes, familiars, amics, amigues!

Adjuntem la sinopsi de la obra i el cartell.

 

-------------------------------------------------------------------------------

 

Us presentem Un fantasma recorre Europa, obra de teatre inspirada en la gegantina figura de Karl Marx, el barbut de Tréveris, Alemanya. Una de les figures cabdals no només del pensament polític de tots els temps, sinó de la economia, la societat i la cultura. No en va, el pensament marxista ha estat “guia per a l’acció” en paraules de Lenin. I així ha estat: el marxisme, pedra angular del socialisme-comunisme juntament amb el leninisme, ha estat el motor ideològic i organitzatiu dels Partits Comunistes arreu del Planeta i font ideològica de les principals revolucions del s. XX, amb el precedent de la Comuna de Paris de 1871, viscut pel propi Marx.

Un recorregut vertiginós i interactiu, de tonades dramatúrgiques brechtianes combinades amb el “savoir faire” modern i sense complexos de la direcció de l’obra. Un passatge vital al passat, present i futur: amè i emocionant; barreja d’humor, senzillesa i musicalitat en mans de set actrius i actors que ens faran gaudir -de ben segur-, i reflexionar -també segur- sobre el més important que ens podem plantejar a la nostra existència: la nostra realitat com a classe i com transformar aquesta.

Disculpeu. Una correcció: el pensament marxista ÉS “guia per a l’acció” en paraules de Lenin.

Grup de Teatre Ramon Casanellas, octubre 2018.

 

Actrius i actors:

 

Aina de la Fuente Serra

 

Lluís Morote

 

Vicenç Armero

 

Xavier Padullés

 

Mari Carmen Lupiáñez

 

Montse Serra

 

Àlex de la Fuente

 

Direcció:

 

Maria Donoso (Actriu del Teatre Kaddish, entre d’altres. Ha estudiat a l’Escola Eòlia Direcció i Interpretació).

 

Dramatúrgia:

 

Xavier Padullés (Professor en excedència de l’Institut del Teatre de Barcelona. Dramaturg. Historiador i activista cultural).

El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) denuncia que el capitalisme per tal de sobreviure en la seva última fase de descomposició necessita augmentar sistemàticament el seu nivell d’explotació i extorsió envers la classe treballadora, per tal de mantenir la seva hegemonia social i econòmica. Cal que entenguem que els gestors d’aquest capitalisme tenen planificada una política encaminada a fer desaparèixer els serveis públics al servei de la classe treballadora, per suposat també volen acabar amb tots els drets laborals que anys enrera havien aconseguit els obrers i les obreres gràcies a la lluita sindical.

La futura aprovació dels nous pressupostos són un exemple més de la pugna interburgesa que manté l’oligarquia catalana i espanyola tant a nivell polític com econòmic, en la seva rapinya de beneficis. El fet que els sindicats no convoquin de manera unitària a les futures vagues i que tampoc siguin capaços de consensuar el motiu de les reivindicacions, és una demostració més que els sindicats majoritaris es troben al servei de la patronal i que les seves prioritats no passen per lluitar pels drets laborals i serveis públics de qualitat.

No s’ha d’obviar tampoc que d’aquí a no res es celebraran diferents eleccions: municipals, autonòmiques i estatals. Aquests sindicats mantenen els seus privilegis gràcies a les diferents subvencions que reben de l’Estat; per tant, la seva estratègia per continuar amb el poder passa per demanar reivindicacions fàcilment negociables amb el govern.

En aquest cas, els sindicats del poder demanen pel funcionariat el retorn dels diners de les pagues extres, que ja havia estat negociat amb anterioritat, però que amb tot el circ mediàtic del procés català, corrupcions vàries... havia quedat aturat.

Tot i així aquestes convocatòries de vaga són l’eina més important que el funcionariat pot utilitzar per fer front a aquest injust sistema econòmic, polític i social. És imprescindible ORGANITZAR-SE com a classe explotada des dels centres de treball (escoles, hospitals, jutjats, presons, etc) conformar les assemblees de treballadors/es i debatre la continuitat de la vaga, perquè els treballadors i treballadores necessitem de les sigles dels sindicats per emprendre una lluita legal, però un cop iniciada, l’èxit està a les nostres mans.

Una vegada més, la unitat i la lluita de classe és el camí per aconseguir drets laborals que no siguin irrisoris, per tal de fer possible que la vaga s’extengui a la resta de funcionariat de la Generalitat i que se'n faci partícep a la resta de la classe obrera com a primera interessada en recuperar els serveis públics. Una vegada més, la vaga és el camí.

NO ET QUEDA MÉS REMEI FUNCIONARI I FUNCIONÀRIA!
LLUITA I ORGANITZA’T PERQUÈ TU TAMBÉ ETS CLASSE OBRERA!

En castellano.

El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) tiene un compromiso en la defensa de la paz entre los pueblos y en este sentido hemos ido denunciando el papel militarista e imperialista del Estado Español, que como miembro de la OTAN, ha sido cómplice en multitud de intervenciones militares: exYugoslavia, Irak, Libia, Siria, que han ocasionado millones de muertos y el expolio de los recursos de los pueblos.

El gobierno de Felipe González (PSOE) engañó al pueblo español en 1986 organizando un referéndum de permanencia en la OTAN bajo tres condiciones: la no incorporación en la estructura militar, la prohibición de instalar, almacenar o introducir armas nucleares y la reducción de las bases militares norteamericanas en España. Finalmente el SI ganó con un 52% (excepto en Catalunya, País Vasco, Navarra y Canarias donde se impuso el NO). El tiempo nos ha demostrado que las tres condiciones planteadas en el referéndum han sido incumplidas descaradamente.

Al mismo tiempo queremos recordar que el Estado Español es el 7º exportador mundial de armas. En 2016 se facturaron 10.700 millones de euros en armamento. Recientemente el gobierno de Pedro Sánchez (PSOE) – con el apoyo de Podemos y especialmente de su alcalde de Cádiz - ha reafirmado su compromiso de venta de bombas y fragatas de guerra al gobierno terrorista de Arabia Saudita (donde el rey emérito Juan Carlos I tiene sus intereses económicos, entre otros) que utilizará para seguir asesinando al pueblo del Yemen.

Los y las comunistas del PCPC denunciamos las guerras imperialistas y sus gastos militares. Denunciamos también la participación de los 50.000 militares de la OTAN (2000 militares son españoles) que en estos días estan por Noruega haciendo las maniobras militares denominadas “Trident Juncture 2018“. Todo esto nos muestra el ADN del corrupto régimen monárquico del 1978 que siempre se pone al lado de los opresores contra los oprimidos. Proponemos que todos estos recursos vayan dirigidos a fomentar el trabajo digno y para la creación de escuelas y hospitales.

Finalmente el PCPC hacemos un llamamiento para fortalecer, organizar y participar en un movimiento antiimperialista contra “los Señores de la Guerra“ y sus organizaciones asesinas como la OTAN y en defensa de la Paz y el desarrollo de los pueblos. Para el PCPC es el socialismo la única opción viable para conseguir una sociedad más justa y humana: sin hambre, pobreza, desigualdades y explotación.

CHARLA: “PRESENTACIÓN DEL LIBRO NEGRO DEL EJÉRCITO ESPAÑOL”
A CARGO DE: LUÍS GONZÁLEZ SEGURA (EXTENIENTE, EXPULSADO DEL EJÉRCITO)
SÁBADO 17 DE NOVIEMBRE. 17.30H
ASSEMBLEA POPULAR DE SANT MARTÍ. C/FLUVIÀ, 210 (INTERIOR)
ORGANIZA: COMITÉ ANTIMPERIALISTA (COLABORA FRENTE ANTIIMPERIALISTA)

OTAN NO, BASES FUERA.
STOP AL IMPERIALISMO, NO A LAS GUERRAS DE RAPINYA
POR LA SOBERANÍA DE LOS PUEBLOS
NO A LA SANGRE POR PETRÓLEO

En català.

El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) té un compromís en la defensa de la pau entre els pobles i en aquest sentit hem anat denunciant el paper militarista i imperialista de l´Estat Espanyol, que com a membre de l´OTAN, ha estat còmplice en multitud d´intervencions militars: exIugoslàvia, Iraq, Líbia, Síria, que han ocasionat milions de morts i l´espoli dels recursos dels pobles.

El govern de Felipe González (PSOE) va enganyar al poble espanyol a l´any 1986 organitzant un referèndum de permanència a l´OTAN sota tres condicions: la no incorporació a l´estructura militar, la prohibició d´instal.lar, emmagatzemar o introducir armes nuclears i la reducció de les bases militars nordamericanes a Espanya. Finalment el SI va guanyar amb un 52 % (excepte a Catalunya, País Basc, Navarra i Canàries on es va imposar el NO). El temps ens ha demostrat que les tres condicions plantejades al referèndum han estat incomplertes descaradament.

Al mateix temps volem recordar que l´Estat Espanyol és el 7è exportador mundial d´armes. L´any 2016 es van facturar 10.700 milions d´euros en armament. Darrerament el govern de Pedro Sánchez (PSOE) – amb el suport de Podemos i especialment del seu alcalde de Cadis - ha refermat el seu compromís de venda de bombes i fragates de guerra al govern terrorista d´Aràbia Saudita (on el rei emèrit Juan Carlos I té els seus interessos econòmics, entre d´altres) que utilitzarà per seguir assassinant al poble del Iemen.

Els i les comunistes del PCPC denunciem les guerres imperialistes i les seves despeses militars. Denunciem també la participació dels 50.000 militars de l´OTAN (2000 militars són espanyols) que en aquests dies estan per Noruega fent les maniobres militars anomenades “Trident Juncture 2018“. Tot això ens mostra l´ADN del corrupte règim monàrquic del 1978 que sempre es posa al costat dels opressors contra els oprimits. Proposem que tots aquests recursos vagin adreçats a fomentar el treball digne i per la creació d´escoles i hospitals.

Finalment el PCPC fem una crida a enfortir, organitzar i participar en un moviment antiimperialista contra “els Senyors de la Guerra“ i les seves organitzacions assassines com l´OTAN i en defensa de la Pau i el desenvolupament dels pobles. Pel PCPC és el socialisme la única opció viable per aconseguir una societat més justa i humana: sense fam, pobresa, desigualtats i explotació.

XERRADA: “PRESENTACIÓ DEL LLIBRE NEGRE DE L´EXÈRCIT ESPANYOL"
A CÀRREC DE: LUIS GONZÁLEZ SEGURA (EXTINENT, EXPULSAT DE L´EXÈRCIT)
DISSABTE 17 DE NOVEMBRE. 17.30H
ASSEMBLEA POPULAR DE SANT MARTÍ. C/FLUVIÀ, 210 (INTERIOR)
ORGANITZA: COMITÈ ANTIMPERIALISTA (COL.LABORA FRONT ANTIIMPERIALISTA).

OTAN NO, BASES FORA
STOP A L’IMPERIALISME, NO A LES GUERRES DE RAPINYA
PER LA SOBIRANIA DELS POBLES
NO A LA SANG PER PETROLI

06 de Noviembre 2018

Festa del PCPE en Barcelona

Escrito por

El Partit Comunista del Poble de Catalunya tornarà a tenir un estand propi a les festes de Santa Coloma de Gramenet durant els dies 31 d’Agost; 1,2 i 3 de Setembre al parc de Can Zam.

Us deixem el programa amb les activitats del cap de setmana, entre les quals destaquem la tradicional paella de diumenge 2. A més a les 16.00 de la tarda hi haurà un acte polític d’homenatge al nostre estimat camarada Rafael Parra. Tindrem la intervenció del Sec. General del PCPC Enric Lloret.

Apropa’t i comparteix en un ambient de camaraderia una estona amb nosaltres.

Visca la lluita de la classe obrera!

 

Organització obrera i popular contra el capitalisme assassí i genocida!

Un cop més veiem com el capitalisme, literalment, mata. Mata en “accidents” laborals. Mata via militar als pobles que li ofereixen resistència (Síria, Líbia, Iemen, Palestina,...). Mata arrabassant-nos i mercantilitzant els nostres drets sanitaris, reproductius i vitals. Mata diàriament mercantilitzant les nostres necessitats bàsiques i mata. Mata prenent-nos-ho tot.

El suïcidi d’avui, dia 14/06/2018, és un altre capítol més de la desfermada lluita de classes que els capitalistes i els seus gestors venent desenvolupant des del triomf històric al s. XIX de la Revolució Industrial contra la classe obrera en particular i els treballadors i treballadores en general. Una lluita de classes que s’aguditza a cada crisi capitalista. Crisi que, per cert, sempre paguem els treballadors i treballadores.

El suïcidi d’avui no ha estat, no és, ni serà, de bon tros, l ́últim episodi d’aquesta faceta de la lluita de classes de banquers, immobiliàries, administradors de finques i constructores contra els treballadors i treballadores d’arreu l’Estat i les seves pertinences (habitatges, estalvis, nòmines i pertinences. Ja afirmava Engels, allà pels volts de 1872, a Contribució al problema de l’habitatge que el capitalisme era incapaç de garantir el dret efectiu a l’habitatge i que el proletariat, al conquerir el poder polític, podrà aplicar de forma ben fàcil la mesura de la incautació del parc d’habitatges, cosa que ara fa l’Estat contra els treballadors (i actualment la banca i immobiliàries, entre d’altres), resolent així el problema. A l’obra es relata, així mateix, les penalitats del proletariat de la darreria del s.XIX, que no es diferencien gaire de la Catalunya actual. El problema és el mateix.

Perquè no és una guerra amb tota la legislació a favor dels seus interessos -que ells han dictat als governs per a ser aplicada, per cert. Només cal anar a l’hemeroteca per veure com els bancs i les immobiliàries exigien i recomanaven als poders executiu i legislatiu desnonaments exprés, reducció del temps per l’extinció de contractes de lloguer i embargaments massius per “saldar deutes”-.

Dèiem que no només es tracta d’una guerra contra la propietat particular del treballador: és una autèntica guerra de rapinya i usura contra els comptes corrents, les propietats particulars, els ingressos futurs, els actuals (nòmines), les donacions que es pugui fer a aquell embargat, els seus serveis bàsics (aigua, gas, llum, telèfon, transport, cistell de la compra...), els seus estalvis i fins i tot, un cop fora del pis, que es queda el banc i farà negoci amb ell, encara espera un deute monumental que hipotecarà de per vida l’afectat i el seu entorn si van avalar. I és molt possible que aquest entorn encara hagi de fer front a deutes. Com també és molt possible que el banc taxés en un 150% de més el valor real del pis, afegís 2-3 assegurances de vida, de la llar i certes clàusules hipotecàries de dubtosa legalitat en un país mitjanament assenyat, com poden ser clàusules terra o l’índex IRPH i es negués a paralitzar el deute o l’execució hipotecària fins que la persona hi pogués fer front a les despeses.

El moviment popular que, entre d’altres qüestions candents pels treballadors i treballadores, s’ocupa dels problemes d’habitatge creats pel capitalisme coneixem molt bé el problema que suposa un desnonament i tots els aspectes citats al paràgraf anterior. El moviment popular ens ha ensenyat i hem vist treballadors i treballadores afectats per la crisi prenent-se un pot de barbitúrics amb intenció de suïcidar-se, gent llençar-se al metro, gent intentant tallar-se les venes o desmaiant-se a l’oficina bancària de la tensió. També hem vist companys i companyes dormint al caixer automàtic del mateix banc i oficina que els havia desnonat 1 setmana abans. Hem vist com les comitives judicials incitaven als Mossos a fer fora els veïns dels portals que tractaven de fer front al desnonament, com també hem vist companys antidesnonaments caient balcó avall d’un pis en plena onada repressiva.

El moviment popular com el que llença l’Assemblea Sant Martí, amb caràcter de classe, encerta de ple i segueix la línia correcta: els treballadors i treballadores tenen dret a cobrir de forma 100% pública i transparent, amb gestió i control per part de la classe, les seves necessitats vitals. És fonamental donar suport i organitzar aquestes iniciatives, que el PCPC i la JPCPC portem impulsant des de fa ja 7 anys. Cada desnonament aturat amb reallotjament inclòs, cada concessió arrencada als Ajuntaments (el de Barcelona en Comú no és cap excepció) és un triomf que ens fa més forts i fortes, és una petita victòria que ens ajuda a crear consciència de classe.

És necessària, així mateix, l’autoorganització obrera i popular als barris, amb assemblees i comitès que generin programes de debat i organització cap a un procés constituent que trenqui les cadenes del règim monàrquic burgés i la seva miserable i menyspreable i oligarquia que impulsa l’espoli als treballadors i treballadores de tot lo seu, fins i tot el més essencial: pa, sostre, feina i treball.

Organitzem-nos! Enfortim el moviment popular! Creem assemblees de treballadors i treballadores a tots els barris i vil·les obreres!

Àrea de Moviment Popular del PCPC.

Camaradas

Informamos sobre la gira del Secretario de Relaciones Internacionales del Partido Comunista de Venezuela (PCV) camarada Carolus Wimmer, gira organizada por el PCPE y el PCPC.

El próximo miércoles día 13 de junio realizaremos un acto en la sede del Partido en Santa Coloma de Gramenet. Acto importantísimo y de máxima relevancia para nuestra organización en el que el conjunto del Partido debe hacer un esfuerzo para poder asistir. Las relaciones con nuestros camaradas de venezuela son más vivas que nunca y este tipo de actos fortalecen aún más nuestras posiciones internacionalistas con los puebos agredidos por el imperialismo.

Adjunto cartel del acto para que podáis hacer propaganda del mismo. Es un acto de Partido pero abierto a todos aquellos y aquellas que simpatizen con el proceso Bolivariano en Venezuela.

P.D: Es probable que la reacción venezolana haga presencia durante dicho acto, extrememos las medidas de seguridad y no caigamos en provocaciones infantiles.

SalutRamón Vidal

Àrea d'Organització
Partit comunista del Poble de Catalunya
04 de Junio 2018

Solidaridad con Cuba

Escrito por

Durante este último mes de mayo, el Casal de Amistad con Cuba junto al PCPE ha llevado a cabo por 5ª vez, el proyecto de desguace de 40 coches en piezas, para el ICAP de Cuba, donde han participado 2 mecánicos cubanos, gracias a un convenio con el Ayuntamiento de Lleida y al taller Valoración del Automóvil de Binéfar, se ha podido conseguir el objetivo propuesto. También, en el mes de enero mandamos 7 autobuses donados por el Ayuntamiento de Zaragoza. Y en el mes de abril fueron tres coches más. Esto es ayuda solidaria e internacionalista con la Revolución Cubana. Así rompemos el bloqueo impuesto por el imprerio más criminal de los últimos tiempos junto con sus lacayos.

 

¡Viva la Revolución. Socialismo o muerte venceremos!

Antonio Moles del PCPE y vicepresidente del Casal de Amistad con Cuba.

Las organizaciones patronales, los Gobiernos -tanto centrales, autonómicos y/o locales- no cejan en insistir en que la recuperación económica es un hecho. No dudan en lanzar sus cantos de sirena, afirmando que “crecemos por encima de la media europea”, que “los indicadores del consumo nos muestran que consumimos como antes de la crisis”, y ministros, banqueros y empresarios sacan pecho ante sus estadísticas. Pero esa es SU realidad.

En esta recuperación económica, donde aparentemente todo va viento en popa, ¿qué está pasando con los salarios? Los datos cantan, la recuperación económica se basa en la temporalidad y en los empleos a tiempo parcial. Esto permite que haya una reducción salarial muy importante y produce la generalización de los salarios bajos y la destrucción de los salarios medios. Pero esta generalización y necrosis de la precariedad aún es más grave si tenemos en cuenta, como el Instituto Nacional de Estadística (INE) constata, que los sueldos siguen siendo muy bajos en España. Según la Encuesta Anual de Estructura Salarial de 2015, el salario medio bruto anual más habitual «se situó en torno a 16.500 euros», que en términos netos y dividiéndolo entre 14 pagas -una por cada mes y dos extras-, da como resultado un sueldo neto mensual inferior a los 1.000 euros. Siendo inferior un 23% si el trabajador es mujer.

La juventud trabajadora es la más castigada, y está atrapada en salarios a la baja. Tanto es así, que según la última encuesta disponible de Distribución Salarial del INE (2015) publicada en 2017, los salarios de los menores de 24 años bajaron un 5,1% (11.228€/año), los que tenían entre 24 y 29 su salario cayó un 1,6% hasta los (16.064€/año) y entre los 30 y 34 años sus salarios se redujeron un 3% hasta los (19.597€/año).

El análisis de los datos nos da que la tendencia generalizada de la contratación en las empresas es la sustitución de trabajadores antiguos por menores de 40 años peor pagados.

Paralelamente, mientras los trabajadores jóvenes sueñan en llegar algún día a “cobrar 1000 euros”, aunque sea “trabajando en A o en B en 2 ó 3 trabajos diarios”, el coste de los servicios básicos se multiplica (telefonía e internet, gas, agua, luz, cesta de la compra, transporte…), provocando así un nuevo saqueo de los bolsillos de los asalariados.

Mientras, el “banco malo” SAREB (fondo de gestión de activos mal gestionados, realmente), pretende subir el alquiler un 21% en los pisos de su propiedad ubicados en el extrarradio barcelonés que cuenten con inquilino en situación de pobreza. Más negocio, más usura.

La precariedad laboral, económica y social se contrapone a los enormes beneficios de las empresas, destacando la banca. El BBVA, por ejemplo, anunció beneficios de 3519 millones de euros en 2017, un 1,3% más que el año anterior. ¡3519 millones de euros en un año! Mientras centenares de miles de familias obreras son desahuciadas, no pueden pagar luz o gas, no tienen acceso al transporte para ir a buscar trabajo, a internet para buscarlo (o tienen muy limitado acceso) o no disponen de luz, debido al paro, la precariedad laboral y/o los bajos salarios, los empresarios siguen amasando ingentes cantidades de capital, Poder y posesiones: riqueza, riqueza que hemos producido nosotros, los trabajadores.

No contentos con ello, y siguiendo con el ejemplo del BBVA, en esa misma rueda de prensa del día 1 de febrero de 2018, el sr. González, presidente de la entidad, el ínclito ejecutivo no dudó en exigir al Gobierno “nuevas medidas económicas” que permitan “asentar la recuperación, consolidar beneficios y ampliar los mercados”, a pesar de los beneficios obtenidos y consolidados año tras año. Un ejemplo de manual de cómo el Capital incesantemente busca reproducir su ciclo vital de ganancias.

El viernes 9, el Gobierno lanza una serie de medidas para “hacer más atractivos los planes de pensiones privados”, como el rescate en 10 años o reducir las comisiones de rescate del producto. A ello, se unen los continuos mensajes tanto desde instituciones públicas como privadas de desprestigio y alarmismo sobre el sistema público de pensiones. Un sistema que no deja de ser muy sencillo: la derivación de una parte del salario del trabajador mientras cotiza a un fondo a cobrar en el momento de la jubilación. Aquí no se nos regala nada, más bien se nos quita.

Una batería de medidas que se complementan con las agresivas campañas lanzadas desde diversos sectores vinculados al capitalismo financiero (bancos y aseguradoras) como por ejemplo, el perverso producto de la patronal de las aseguradoras UNESPA, que promociona insistentemente estos días la “hipoteca inversa” o la “renta vitalicia”: un abono de un pequeño complemento mensual a la pensión, mientras viva el pensionista (con la vista destinada a quedarse la vivienda del pensionista por un valor mucho más bajo que el de mercado).

Desde el Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) y la Joventut del PCPC (J-PCPC) denunciamos contundentemente la explotación y opresión capitalistas; denunciamos al Capitalismo como un cáncer a exterminar; promulgamos la eliminación de éste, y proponemos un sistema sin explotación, sin opresión, sin pobreza, sin miseria. El sistema socialista, paso previo al comunismo.

El PCPC entendemos incompatibles los intereses de la burguesía con los intereses de los trabajadores. Ni el león se volverá vegetariano, ni la oveja comerá leones. Ya nada cabe esperar de un sistema en crisis terminal. Aquel que sueñe con domesticar al viejo caballo caerá de él y probablemente se matará. Este sistema lo quiere todo. El señor González (BBVA), como la señora Botín (Santander), como el sr. Brufau (Abertis-Gas Natural), solo tienen un objetivo: la acumulación de más y más capital, aunque para ello deban destruir todos y cada uno de nuestros derechos sociales, económicos, políticos y sindicales.

Este sistema no es reformable. El Estado es su instrumento, por tanto, un arma de dominación. Todos los poderes del Estado apuntan a mantener el orden del capital. No es el momento ya de “pedir” migajas al sistema, de “solicitar” a GasNatural que “no nos corte el “gas” o recoger firmas para ILP’s inútiles “para evitar desahucios” que no pasan un solo filtro de un Parlamento burgués lleno de gestores de la burguesía a los que les importamos un pimiento. ¡Debemos exigir servicios básicos, vivienda, trabajo, derechos… 100% públicos, universales y bajo control obrero! ¡Nacionalización y socialización de los sectores clave de nuestra economía!

Por ello, el PCPC anima, apoya y ayuda a la clase obrera y a los trabajadores en general a organizar el Frente Obrero y Popular al Socialismo (FOPS) desde la óptica de la clase. De presionar, denunciar y exigir por, para, con nuestros derechos, pero a la vez organizando a las masas desde la óptica de la concienciación de clase con el fin de derrocar a este inmundo, podrido y acabado sistema que solo puede ofrecernos muerte, miseria, guerras y pobreza.

¡Organicémonos para obtener victorias!

¡Acabemos con la tiranía del capitalismo! 

12-02-2018

Área de Movimiento Popular del PCPC.

Página 1 de 4