06 de Julio 2017

Declaración del PCPE Castellón sobre el incendio en la Sierra Calderona

 

Declaració del PCPE de Castelló sobre l'incendi a la Serra Calderona

Com en anys anteriors, amb l'arribada de l'estiu comencen els incendis als nostres boscos i als de tota la península.

Entre el 17 i el 24 de juny, es va produir a Pedrogäo Grande (Portugal), el més violent en dècades, amb 65 persones mortes i centenars de ferides, mils d'hectàrees calcinades i quantioses pèrdues. Dies després, al parc natural de Doñana, es produïa un altre incendi, amb un dany mediambiental incalculable i també importants danys materials.

A les nostres comarques, a més dels ja habitulas petits incendis, el dimecres 27 de juny començava un incendi a la Serra Calderona, que ha cremat un total de 1.289 hectàrees de les 17.772 d'aquest paratge natural, als municipis de Gàtova, Altura i Segorb. Aquesta zona ja havia patit greus incendis, com el de 2009, igual que la propera Serra d'Espadà, amb incendis com el de l'any passat.

Els comunistes denunciem que la major part dels incendis que patim ací i a la resta de la península són conseqüència de les polítiques desenvolupades durant dècades pels diferents governs, en benefici d'uns interessos econòmics i urbanístics espuris que hi ha darrere del drama dels incendis.

Plans forestals al servei d'interessos fusters i industrials per a la fabricació de cel·lulosa, han determinat la introducció i extensió d'espècies de ràpid creixement però nul·la resistència al foc, espècies piròfites que propaguen els incendis una vegada comencen i impedeixen que es puguen apagar fins a la combustió completa.

Les baixes partides pressupostàries dedicades a la prevenció d'incendis, retallades els darres anys, l'escassa dotació de recursos materials i humans, faciliten també que els boscos cremen cada any. També la modificació de 2015 de la Llei de Monts, aprovada amb l'excusa d'una millor protecció, amb les facilitats que dóna per a la urbanització de les zones cremades, incentiva l'incendi del bosc.

Però existeixen causes estructurals, més enllà de les lleis, les retallades i la corrupció, causes directament imputables al mateix sistema capitalista, darrere de la destrucció periòdica de l'entorn natural.

La despoblació de les zones rurals, conseqüència de la pèrdua de rendibilitat de la producció agropecuària, agreujada per les polítiques de la Unió Europea i la divisió del treball que ha imposat entre els estats membres, dins la qual se'ns assigna el paper de cambrers d'Europa, és determinant en la propagació dels incendis. La brutícia dels bosc i l'abandonament dels camins rurals, conseqüència de la despoblació, afavoreixen els incendis i dificulten el seu apagament.

Les sequeres i les altes temperatures, conseqüències del canvi climàtic, també estan darrere d'aquests desastres que, encara que en alguns casos puguen tindre un origen natural, la seua virulència ve determinada per l'acció humana en un context que té un nom molt clar: capitalisme. En la seua necessitat de creixement indefinit per a garantir la revalorització del capital, el capitalisme ha alterat, i ho continuarà fent de forma cada vegada més greu, l'equilibri natural i provocat els fenòmens que contribueixen a que els incendis i altres catàstrofes naturals siguen de mica en mica més virulents.

Des del PCPE exigim modificacions legals que impedisquen tota explotació de terrenys cremats, lleis que per a que impere la protecció total de la fauna i la flora; la dotació dels mitjans tècnics, materials i humans per a la prevenció i extinció dels incendis; la dignificació de les condicions laborals de les treballadores i treballadors que es juguen la vida en aquesta tasca.

Al mateix temps, però, assenyalem qu tot serà insuficient si no s'aborden les causes estructurals que hi ha darrere dels incendis: els interessos econòmics i les formes de vida imposades per les necessitats del capital, que sols podran ser superades en una nova societat l'economia de la qual estiga determinada per les necessitats humanes i no pel benefici del capital: el socialisme-comunisme.

 

 

Declaración del PCPE de Castellón sobre el incendio en Sierra Calderona

Como en años anteriores, con la llegada del verano comienzan los incendios en nuestros bosques y los de toda la península.

Entre el 17 y el 24 de junio, se produjo en Pedrógäo Grande (Portugal), el más violento en décadas, con 65 personas muertas y cientos de heridos, miles de hectáreas calcinadas y cuantiosas pérdidas. Días después, en el parque natural de Doñana, se producía otro incendio, con un daño medioambiental incalculable y también importantes daños materiales.

En nuestras comarcas, además de los ya habituales pequeños incendios, el miércoles 27 de junio comenzaba un incendio en la Sierra Calderona, que ha quemado un total de 1.289 hectáreas de las 17.772 de este paraje natural, en los municipios de Gátova, Altura y Segorbe. Esta zona ya había sufrido graves incendios, como el de 2009, al igual que la próxima Sierra de Espadán, con incendios como el del año pasado.

Los comunistas denunciamos que la mayor parte de los incendios que padecemos aquí y en el resto de la península son consecuencia de las políticas desarrolladas durante décadas por los diferentes gobiernos, en beneficio de unos intereses económicos y urbanísticos espurios que están detrás del drama de los incendios.

Planes forestales al servicio de intereses madereros e industriales para la fabricación de celulosa, han determinado la introducción y extensión de especies de rápido crecimiento pero nula resistencia al fuego, especies pirófitas que propagan los incendios una vez comienzan e impiden que se puedan apagar hasta la combustión completa.

Las bajas partidas presupuestarias dedicadas a la prevención de incendios, los recortes de los últimos años, la escasa dotación de recursos materiales y humanos, facilitan también que los bosques se queman cada año. También la modificación de 2015 de la Ley de Montes, aprobada con la excusa de una mejor protección, con las facilidades que da para la urbanización de las zonas quemadas, incentiva el incendio del bosque.

Pero existen causas estructurales, más allá de las leyes, los recortes y la corrupción, causas directamente imputables al mismo sistema capitalista, detrás de la destrucción periódica del entorno natural. La despoblación de las zonas rurales, consecuencia de la pérdida de rentabilidad de la producción agropecuaria, agravada por las políticas de la Unión Europea y la división del trabajo que ha impuesto entre los Estados miembros, dentro de la cual se nos asigna el papel de camareros de Europa, es determinante en la propagación de los incendios. La suciedad de los bosque y el abandono de los caminos rurales, consecuencia de la despoblación, favorecen los incendios y dificultan su apagado.

Las sequías y las altas temperaturas, consecuencias del cambio climático, también están detrás de estos desastres que, aunque en algunos casos puedan tener un origen natural, su virulencia viene determinada por la acción humana en un contexto que tiene un nombre muy claro: capitalismo. En su necesidad de crecimiento indefinido para garantizar la revalorización del capital, el capitalismo ha alterado, y lo seguirá haciendo de forma cada vez más grave, el equilibrio natural y provocado los fenómenos que contribuyen a que los incendios y otras catástrofes naturales se vuelvan más virulentos.

Desde el PCPE exigimos modificaciones legales que impidan toda explotación de terrenos quemados, leyes que para que impere la protección total de la fauna y la flora; la dotación de los medios técnicos, materiales y humanos para la prevención y extinción de los incendios; la dignificación de las condiciones laborales de las trabajadoras y trabajadores que se juegan la vida en esta tarea.

Al mismo tiempo, sin embargo, señalamos que todo será insuficiente si no se abordan las causas estructurales que hay detrás de los incendios: los intereses económicos y las formas de vida impuestas por las necesidades del capital, que sólo podrán ser superadas en una nueva sociedad la economía de la que esté determinada por las necesidades humanas y no por el beneficio del capital: el socialismo-comunismo.