• 22 de Gener. LLEIDA. 19 h. (Sala Jaume Magré. Bisbe Torres,2. A 3 minuts de l´estació de Bus). Títol " Dos pobles contra l´imperialisme: Cuba i Palestina ". Intervenen: Antonio Moles (Presentació). Ponents: Lluís Companys.President del Casal d´Amics de Cuba de Lleida i Fayez Badawi.Representant a Europa del Front Popular per a l´Alliberament del Palestina. FPLP.
  • 23 de Gener. TARRAGONA. 19 h. Seu de l´Associació d´Amistat amb Corea.KFA (c/Rebolledo,3. A 5 minuts de la Renfe). Títol: " Dos pobles contra l´imperialisme: Corea del Nord i Palestina". Intervenen: Sisco García (Presentació). Ponents: Alejandro Cao de Benós (Delegat Oficial d´Assumptes Culturals a l´Exterior de la RPDC i President de la KFA) i Fayez Badawi (Representant a Europa del Front Popular per a l´Alliberament de Palestina).
  • 24 de Gener. SANTA COLOMA DE GRAMENET. 19 h. Can Mariner (Plaça Xavier Valls s/n. L.1.  A 5 minuts de L.1.Santa Coloma o L.9 Can Peixaouet).  Títol " Dos pobles contra l´imperialisme: Cuba i Palestina ". Intervenen: Sisco García (Presentació). Ponents: Yanira Reyes (Vicecònsol de la República de Cuba a Barcelona) i Fayez Badawi (Representant a Europa del Front Popular per a l´Alliberament de Palestina-FPLP).
  • 25 de Gener. SABADELL. 19 h. Casal Pere IV (Auditori 2n pis). Rambla,69. Títol. " Dos pobles contra l´imperialisme: Cuba i Palestina ". Intervenen: Glòria Marrugat (Presentació) i Fayez Badawi (Representant a Europa del Front Popular per a l´Alliberament de Palestina).
  • 27 de Gener. BARCELONA. 18. h, Ateneu Primer de Maig (Concilio de Trento, 130. Baixos. L.2. Bac de Roda). "Síria i Palestina: Gran acte per a celebrar les recents victòries de l´Exèrcit Àrab Siri i per informar sobre el procés de recontrucció a Síria".

Al llarg del dia d’avui, 13.01.2018, el Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC), ha celebrat el seu 2n Congrés (Extraordinari) amb el motiu d’actualitzar els seus Estatuts conforme l’exigència de la normativa governamental. Aquesta normativa és relativa al nou marc jurídic sobre la Llei d’Associacions Polítiques.

El Congrés ha debatut i aprovat l’Informe de Rendició de  Comptes emès pel sortint Comitè Executiu, i, alhora, s’ha escollit un nou Comitè Central i una nova Comissió Central de Garanties i Control del Partit. L’Informe de Rendició de Comptes, exposat a càrrec del Secretari General sortint (Sisco Garcia i Llop) ha estat aprovat per unanimitat pels delegats al Congrés després d´haver assumit les esmenes proposades per les cèl·lules del partit i aprovades pels delegats del Congrés.

Així mateix, el Congrés ha debatut i aprovat una Resolució General i una altra de caràcter popular. La Resolució General inclou un apartat antiimperialista en defensa de la pau i dels pobles agredits per l’imperialisme.

És necessari remarcar que aquest Congrés ha suposat un reforçament en la unitat ideològica del nostre projecte revolucionari basat en el Marxisme-Leninisme. Que el Congrés ha refermat el nostre compromís amb la defensa dels interessos de la classe obrera davant l´ofensiva del capitalisme que augmenta dia a dia la seva taxa d´explotació mitjançant les retallades constants als drets aconseguits “gràcies” als governs de torn seguint les directives de la Unió Europea dels monopolis.

Finalment, el Congrés ha escollit el seu nou Secretari General. La seva elecció ha estat en el veterà comunista Enric Lloret Barberà, el qual ha estat aclamat per la majoria del nou Comitè Central i per unanimitat del plenari dels comunistes assistents al Congrés. Enric Lloret és un camarada amb una trajectòria íntegra i honesta abastament coneguda als fronts populars, a les lluites veïnals i al teixit associatiu i revolucionari català.

 

Reproduïm tot seguit les resolucions aprovades:

RESOLUCIÓ GENERAL, 2n CONGRÉS (EXTRAORDINARI) DEL PCPC

El Congrés (Extraordinari) del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) que ha tingut lloc a Barcelona (13.01.2018), ha estat convocat per imperatiu del Govern del PP, per imposar per llei l’obligatorietat de l’actualització dels Estatuts seguint la normativa d’aquesta llei, sota la coacció d’ il·legalitzar-nos.

Aquesta exigència coincideix amb un període de lluites a Catalunya pel dret a decidir i fer realitat així el seu dret d’autodeterminació i aconseguir ser una nació. Milers i milions de ciutadans i ciutadanes catalans es van manifestar al carrer l’1 d’octubre a les urnes, exigint el seu dret legítim de celebrar  un  referèndum per la  República Catalana,  rebutjant el règim monàrquic del 1978 portat a terme per la saga imperialista dels últims Borbons.

Envers la resposta repressiva del Govern reaccionari del PP i dels partits aliats constitucionalistes, Ciudadanos y PSC-PSOE, i malgrat el boicot reivindicatiu dels sindicats CCOO I UGT el moviment obrer i popular, la resta del món associatiu i els estudiants a la drecera , van envair els carrers, van paralitzar  la producció de moltes empreses i es van ocupar universitats i instituts, exemples d’això van ser “l’aturada de país” del 3 d’octubre, la Vaga General del 8 de Novembre`, i les lluites obreres que s’estan portant a terme en l’actualitat a empreses com: Titanlux, Deliveroo, Siresa… per aconseguir millorar les seves condicions laborals.

Totes aquestes mobilitzacions i vagues són l’exemple com els treballadors i treballadores d’aquest país li fan front a la llei 155 de la Constitució Espanyola, a les forces d’intervenció policíaques , així com a les amenaces de les forces d’ elit de l’exèrcit atrinxerats a l’espera i en posició d’atac.

És evident que aquets fets han fet trontollar els ciments del poder que té la burgesia oligàrquica d’Espanya i de Catalunya, perquè tot i la pressió i violència que va rebre el poble català, va demostrar  la seva valentia i la seva única voluntat, fent possible la celebració del referèndum legítim de l’1 d’octubre, on es van obtenir 2.044.038 de vots afirmatius.

La resposta del poder oligàrquic, de Felip VI  i del comandant en cap de l’alta parafernàlia, va ser dissoldre el Parlament i l’empresonament dels seus dirigents polítics , gairebé 300 presos per mantenir l’ètica dels seus ideals i pensaments. Altres van prendre la decisió de l’ exili per tal de fugir de la presons del règim. La ceguera de Rajoy  es completa no oferint diàleg ,sinó convocant  de manera arbitrària les eleccions del 21  de desembre , empitjorant encara més el conflicte.

Tenint en compte l’actuació dels ciutadans i ciutadanes fins el moment , és necessari fer un seriós anàlisi del resultat obtingut en aquestes últimes eleccions, per poder idear  estratègies per no posar fi a la lluita obrera i popular de la nostra nació.

Cóm ha pogut ser que un partit pràcticament nou i tan conservador o més que el seu soci PP, ple de xenofòbia i anticatalà, hagi pogut guanyar en vots, per separat al conglomerat de les forces polítiques del independentisme i del progressisme democràtic burgès. Ciutadans a Barcelona ha obtingut el seu triomf mitjançant el vot dels barris obrers a la capital i a 54 ciutats més d’extracte proletari. El mapa electoral d’aquesta ciutat ens mostra que les famílies dels treballadors/es , sovint a l’atur hagin tingut la mateixa elecció que l’alta burgesia que resideix a Sant Gervasi i Sarrià. Tanmateix a les grans ciutats i localitats de Tarragona, 27 grans ciutats i encapçalades per la seva capital, a Lleida només a 6 ciutats, tot i així també aquesta formació taronja obtenia el vot majoritari dels lleidatans i lleidatanes. Només Girona es va pronunciar per JxCat, però no es pot obviar que Ciutadans  va treure 8 escons dels vots de  ciutats que destaquen demogràficament: Figueres, Roses, Blanes, Lloret de Mar…

Aquest fenomen no esdevé únicament dels efectes del 155, també respon a un procés de maduració al llarg del temps, elaborat des de fa molt anys pels laboratoris  ideològics del capitalisme i executat per una sèrie d’agents heterogenis que es troben al seu servei: elements burgesos, l’esquerra Keynesiana, indesitjables de l’estil de García Albiol de Badalona. Així es propaga el populisme social a les masses , fent possible que l’oligarquia prengui l’aparell del poder dominant: l’Estat parasitari de l’espoli de les masses enganyades.

El clima electoral advers que es respirava a Catalunya cap els partits constitucionalistes, bé assessorat deixa impertèrrit a C’s amb un programa on varis punts contemplaven els problemes de l’atur, de l’habitatge, de les escoles, els transports, els impostos , la corrupció etc..

És a dir, Arrimades elevava a Rivera a l’homologació d’un Alexandre Lerroux (“L’Emperador del Paral·lel), mestre aquest de la psicologia de masses del feixisme.

Aquesta tècnica ja va ser emprada a l’Alemanya de Hitler, la Itàlia de Mussolini o a l’Àustria d’en Engelbert Dollfuss. L’escenari actual a Espanya i Catalunya té similituds al context d’aquella època i respon  clarament a la crisis global del sistema capitalista .

Al nostre país , el 40% del jovent viu en risc de pobresa; el 50% dels que treballen ho fan en condicions d’absoluta precarietat, el 92 ,4 % d’aquesta joventut treballa de forma temporal i els contractes indefinits en general no passen del 7,6 %.

Pel que fa les pensions, fa més d’un quart de segle que anuncien la fallida i inviabilitat d’aquestes. Es gasten el fons de pensions salvant a la banca privada , i seguidament demanen préstecs a aquesta mateixa banca a un alt interès , per poder pagar dites pensions. L’objectiu és inequívoc  potenciar la privatització creant la necessitat de contractar plans privats de pensions. Congelen i retallen les esmenades pensions, així com els salaris i apugen altres necessitats bàsiques: l’habitatge, el transport, el menjar , el llum , l’aigua i el gas.

L’últim pacte social signat pel Govern, CCOO y UGT pel que fa el Salari Mínim Interprofessional (SMI), no res més que un bastió d’oxigen pel Govern en crisis de Rajoy. En aquesta negociació es contempla  pujar la seva base a 850 euros tenint de límit fins el 2020, tot i que la carta social europea el proposa a 1.126,88 euros (que és el 60% del salari mitjà).

Rajoy a lloat i vanagloriat  l’esforç de comprensió fet pels sindicats del poder en el 2017. A la vegada el govern de l’oligarquia, sense cap mena d’oposició es compromet amb l’OTAN a augmentar la seva despesa militar  en més d’un 80%, fins arribar a la suma de 18.000 milions d’euros. Pel que fa la patronal bancària concedeix 100 milions d’euros en crèdits pels partits polítics: PP, PSOE y Ciudadanos , tenint  tothom clar la  dita “qui paga mana”.

Aquest fet explica l’estat de les organitzacions polítiques i  sindicals que s’estan gestant abans i després  de la mort del dictador Franco; amb “Los Pactos de la Moncloa”   en 1977, la Constitució Burgesa del 1978 i la LOAPA al 1982, que van servir per crear i emparar la cultura de la corrupció dels polítics de l’oligarquia, corrompre el que era l’esquerra política i sindical així com hipnotitzar a la classe obrera mitjançant  l’aprovació del diferents pactes socials, fins aconseguir el desclassament dels seus gestors esdevenint  els súbdits de “l’aristocràcia obrera”, que en la majoria dels casos representen els sindicats majoritaris del sistema.

Els i les comunistes no podem ignorar el feixisme que es desenvolupa dialècticament  com a moviment de masses, utilitzant les contradiccions de la petita burgesia dirigida per la social liberal de Felipe González i companyia, suplantadora de la històrica socialdemocràcia.

El PCPC mantenint-se fidel a la seva concepció republicana comunista, accepta per vàlids els resultats del referèndum de l’1 d’octubre pel que fa el concepte de República Catalana, afegint la voluntat de compromís solidari integracionista amb la resta dels pobles d’Espanya, reclamant  que aquesta esdevingui Socialista i de caràcter confederal.

El cop d’estat que suposa la implementació del 155, pel Borbó i el govern de la caverna post-franquista, no és res més que l’ intent de retornar la “democràcia” liberal als seus progenitors nascuts el 18 de juliol de 1936. La dissolució del Parlament de Catalunya,l’ empresonament dels components del seu Govern, la persecució envers els ciutadans i ciutadanes amb idees independentistes, així com l’aplicació de diverses disposicions  venjatives  que atempten contra el patrimoni i les persones, és una conseqüència d’aquest enfocament dictatorial de tall clergue-militar.

Donat que el “Procés” ha estat dirigit per la burgesia del PDCAT, ERC i el moviment  independentista interclassista  destacant a la CUP; l’ ANC, Òmnium cultural i altres sigles provinents o emparentades amb la desapareguda MDT (Moviment per la defensa de la Terra), i sense connexió amb el proletariat industrial, respon a aquest fracàs  per aconseguir una Catalunya realment democràtica, progressista i social, que és el desig de la gran majoria de treballadors i treballadores catalanes.

Per tant, en aquest context  més que mai fa falta la consolidació d’un Partit Comunista capaç d’analitzar l’entorn , de viure en ell i de demostrar capacitat organitzativa.

Que destaqui per la seva disciplina conscient i el seu consens per la unitat d’acció, rebutjant tota idea victimista i assistencial, invulnerable a la penetració dels idearis de la burgesia dominant. Els i les comunistes hem de jugar el nostre paper pedagògic  a peu de carrer, a fàbriques, als barris, a les associacions, als centres d’ensenyament i en definitiva allà on viuen els treballadors i treballadores, presentant una alternativa  a les concepcions burgeses i capitalistes.

En definitiva, el repte del PCPC dels i les  comunistes de la nostra comunitat és treballar per transformar les reivindicacions “processistes” d’una Catalunya independent però que continuaria formant  part de les estructures imperialistes: ONU, UE i l’Euro, en una lluita amb caràcter de classe, i així poder aconseguir una veritable República dels i de les treballadores, juntament amb la resta de comunistes dels pobles que conformen Espanya i així aconseguir la República Socialista-Comunista de Caràcter Confederal apoderada per la classe obrera i popular.

Pel que fa el context internacional el PCPC, també ha d’ésser capaç d’analitzar la realitat internacionalista de la lluita de classes:

Manifestem tota la nostra solidaritat amb la classe obrera palestina i el poble palestí que resisteix a les antigues i noves ofensives imperialistes, el nostre suport a la lluita dels pobles d’Orient, amb la Síria victoriosa front l’ islamo-feixisme, amb el Iemen agredit per la teocràcia d’ Aràbia Saudita recolzat per l’OTAN, una salutació cordial a la República del Sàhara, que pateix el colonialisme monàrquic marroquí i a la República Popular Democràtica de Corea del Nord. També ens solidaritzem amb la lluita antiimperialista dels pobles llatins destacant la Cuba socialista i la República Bolivariana de Veneçuela. No oblidem  les agressions patides pel poble de Donbass.

Denunciarem totes les vegades que calgui les agressions imperialistes i una i mil cops ens solidaritzarem amb el proletariat internacional. Continuarem com a partit de avantguarda de la classe obrera enfortint les nostres eines per defensar les lluites obreres , la Pau entre pobles  , l ’internacionalisme proletari, la solidaritat i la justícia social.

 

VISCA LA CLASSE OBRERA I EL SOCIALISME-COMUNISME!!

VISCA LA REPÚBLICA DE CARÀCTER CONFEDERAL!!

VISCA EL CONGRÉS EXTRAORDINARI DEL PCPC!!

 

 

Resolució Moviment Popular al 2n Congrés (Extraordinari) del PCPC.

Els delegats i delegades del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC), reunits al 2n Congrés (Extraordinari) de data 13-1-2018, resol manifestar el compromís del Partit en la defensa intransigent i insubornable dels drets propis de la classe obrera.

El PCPC saluda, anima i participa els moviments de classe, i tracta de dotar d’aquesta consciència de classe a aquells moviments que encara no la consideren.

El PCPC defensa un model de transport públic gratuït pels estudiants i treballadors en atur. La nacionalització immediata de les empreses provades del transport i les concessionàries. Així mateix, el PCPC denuncia la burgesia parasitària inserida a les direccions de les empreses de transport públiques com TMB. Exigim el control obrer i popular de les mateixes.

Donem suport a les lluites veïnals per l’habitatge públic; exigim la nacionalització de la banca i les immobiliàries, la posada al servei de la classe obrera del parc d’habitatge en estoc de les mateixes, i per suposat, la nacionalització i socialització de les empreses de subministrament de serveis bàsics (aigua, gas, llum, telèfon, energia, cistell de la compra,..).

Animem al conjunt de treballadors i treballadores pensionistes o no, a participar del moviment pensionista en la lluita per les pensions públiques amb perspectiva classista.

El PCPC treballa per aconseguir un moviment veïnal de classe arreu les ciutats i vil·les catalanes. Per tant, seguim donant suport a la lluita dels treballadors i treballadores organitzats en assemblees veïnals populars, així com als incipients moviments republicans.

 

Visca el 2n Congrés (Extraordinari)!

Visca la lluita popular amb caràcter de classe!

Cap al Front Obrer i Popular al socialisme!

 

Barcelona, 13 de Gener de 2018

Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) cobró 6,6 millones de euros en comisiones ilegales de la constructora Ferrovial a cambio de adjudicarle obras públicas. Por primera vez, la justicia ha acreditado la financiación irregular del partido hegemónico en Cataluña (…) Millet y Montull confesaron haber desviado fondos del Palau en beneficio propio, incluidos casi 650.000 euros en viajes de lujo por medio mundo (Maldivas, Polinesia, Kenia...). La justicia ha cifrado finalmente el expolio en 23 millones de euros. En el juicio, tras años de escrupuloso silencio, los saqueadores confesos acabaron admitiendo también que el Palau sirvió como tapadera para que Ferrovial financiara a Convergència. Sus testimonios acabaron de apuntalar una acusación que, como recoge la sentencia, incluye abundante documentación incriminatoria. En un documento, por ejemplo, aparecen alusiones a obras, importes y hasta porcentajes junto al nombre de los tesoreros Carles Torrent (fallecido en 2005) y Osácar. (…) El País, 15 de enero 2018.

Lo mismo que la trama Gürtel del PP, los escándalos, subvenciones y “privatizaciones” de la Fundación FAES de Aznar y los Expedientes del INEM del PSOE; CDC-PDECAT en Catalunya han venido saqueando las arcas públicas de la Generalitat. Después de 10 años, por fin, la justicia burguesa se ve obligada a dictar sentencia en la que reclama la devolución de 6,6 millones de euros, de los más de 23 mil millones que se han repartido del robo escandaloso cometido en relación con el llamado "caso Palau", limitando las responsabilidades a Millet, Montull, Osácar, y Ferrovial.

Más allá de los actores, de lo grotesco y superficial, de la podredumbre generalizada que se puede extraer del “Cas Palau”, los comunistas del PCPC queremos destacar unas ideas, que van más allá de la indignación, más allá del quejido reformista de la “corrupción”, de los escándalos fijados en Millet y Montull y de la propia CDC y su heredero: el PDeCAT.

El capitalismo es un sistema corrupto por naturaleza, y como tal debemos tratarlo. No existe corrupción sin capitalismo; todas y cada una de las acciones vitales que origina el sistema capitalista van destinadas a aumentar su beneficio a costa del trabajo ajeno. A veces, para conseguir enriquecerse, los capitalistas y sus gestores han de violentar los límites legales o incluso las propias leyes creadas por el poder legislativo capitalista. ¿Qué fueron si no los Casos Prenafeta, el caso Mercurio, los de Santa Coloma de Gramenet, el tráfico de tabaco de contrabando de Andorra por el alcalde de ERC de la Seu d’Urgell o el caso del alcalde de Lloret que trapicheaba con concesiones urbanísticas y casinos, por poner solo 4 ejemplos de las miles y miles de corruptelas existentes sobre su propia ley?

Cuando las administraciones públicas ofrecen contratos a empresas privadas para ciertas obras o servicios, se produce la competencia, el pasteleo, el compadreo o todo ello a la vez para obtener esa regalía. En el caso que nos ocupa, a cambio de ciertas comisiones (3% o más del valor de la obra) a través de la Fundació Palau, Convergencia Democrática de Catalunya otorgaba obras públicas de forma sostenida en el tiempo a empresas privadas. Principalmente Ferrovial, una gran empresa del IBEX 35, perteneciente pues a la oligarquía española.

Esto se debe al desmesurado afán competitivo entre las propias empresas capitalistas por hacerse con suculentos contratos pagados con dinero público. Se crea así un vínculo -de los muchos que existen- que nos demuestra que el Estado es un arma de dominación de una clase sobre otra y, por tanto, favorece de forma natural la explotación y opresión de una clase sobre otra: Ferrovial obtuvo contratos de obra pública con el fin de explotar a sus propios trabajadores y obtener, tanto el gestor (CDC) pero principalmente Ferrovial, pingües beneficios a costa del trabajo obrero.

También es digno de estudio como los medios de comunicación vinculados a los gestores del Poder (CDC-PDeCAT), como por ejemplo TV3 y Catalunya Ràdio, han retorcido la información referida a la sentencia focalizando la culpabilidad en Millet y Montull y despojando al PDeCAT de todo atisbo de responsabilidad. Según el presentador del Telenotícies de TV3 «desde el PDeCAT recuerdan que la antigua Convergència ya las asumió en su momento [las responsabilidades] con la desaparición del partido». Es decir, se justifica la viga en el ojo propio, el alzamiento de bienes y las corruptelas de la corruptela del capital, máxime cuando el partido tiene las mismas cabezas visibles tanto en una época como en otra: Mas, Puigdemont, Homs, Pujol, etc..

No menos digno de estudio es la sentencia que libera de toda responsabilidad a Ferrovial, puesto que el delito “ha prescrito”. Es decir, Ferrovial no tendrá que devolver ni un euro. Estas son las tragaderas de la justicia burguesa cuando se juzga a la burguesía.

Si a esto le añadimos anteriores resoluciones judiciales, las cuales eximían a toda la cúpula del PSC barcelonés de tráfico de influencias, el escándalo se eleva al cubo. Es muy difícil de entender que el Gobierno municipal del PSC no fuera conocedor de los movimientos, recalificaciones de terreno, gestiones necesarias para modificar usos y cambios de titularidad de edificios, como el de la escuela concertada Salesianos-la Salle, propietaria de un inmueble en disputa, el cual cedió a cambio de “mejoras” en la escuela. Quizás mejor dicho, prebendas. 

El PCPC exige la devolución de todo lo robado con indemnizaciones e intereses. Que este capital sea reinvertido con el fin de solventar las necesidades sociales más urgentes que atañen a la clase obrera: vivienda, educación, sanidad, suministros básicos, transporte, etc.

Desde el PCPC afirmamos que el Estado es un arma de dominación de una clase sobre otra; que los partidos políticos son la expresión de las distintas fuerzas que intervienen en la lucha de clases, y se comportan como gestorías políticas de sus intereses; que solamente el Partido Comunista es el partido que representa a la clase obrera.

Denunciamos a los representantes de la burguesía catalana de Convergencia Democràtica de Catalunya y a sus herederos (PDeCAT, Junts per Catalunya) por gestionar Catalunya como su cortijo particular más de 30 años aferrándose a esa gestión del Poder utilizando todos sus medios, incluso los de comunicación (ya sean públicos o privados). Para ello, no dudan en acusar “a Madrid” de sus propios robos a la clase obrera catalana. También a ERC cómplice necesario y aliado natural de CDC-PDeCAT, y socio incluso de Govern.

Denunciamos a todos los partidos políticos y entidades que manipulan, justifican, falsean o minimizan los escándalos de corrupción vinculados al sistema.

El PCPC afirma rotundamente que únicamente en una sociedad socialista, donde los que producen sean los que deciden, donde los que gestionen sean los que gobiernen y manden, se acabarán los robos y saqueos a la clase obrera.

El PCPC sigue llamando a la clase obrera catalana y a los sectores populares a unirse al proyecto revolucionario y a luchar para construir la República Socialista Catalana, juntamente con la clase obrera española para construir la IIIª República Socialista de carácter Confederal.

COMITÉ CENTRAL DEL PCPC
Barcelona, 17/01/2018.

La decisió preanunciada fa mesos per Donald Trump, i que ara ha pres cos oficial de reconèixer a Jerusalem com a capital de l'entitat sionista, és una mostra més de l'aguda fase de violència de l'imperialisme que presagia una confrontació amb el poble palestí.

Per enèsima vegada, l'imperialisme nord-americà deixa en evidència la retòrica i demagògia de les forces que han difós una posició equidistant entre l'invasor sionista i l'ocupat poble palestí.

Per enèsima vegada, l'imperialisme s'exclou de les decisions de les resolucions de Nacions Unides i imposa la llei del més fort per recolzar les ocupacions il·legals de l'entitat sionista. 1948 no va bastar, com tampoc serveix ara la resolució de 1967.

El PCPC denuncia una nova escalada de la violència contra el poble palestí que pretén continuar amb el genocidi perpetrat des de 1948. La segura resposta del poble palestí servirà de justificació per a la repressió que les forces d'ocupació pretenen assestar de forma assassina a l'heroica lluita d'aquest poble i la seva permanent resistència.

El PCPC denuncia així mateix a les forces polítiques de l'arc parlamentari i constitucional de l'estat espanyol (PP, PSOE, Ciutadans, principalment) que sota la bandera de la legalitat han estat emparant els assassinats de l'exèrcit d'ocupació de l'entitat sionista, o els han reconegut políticament (l'alcaldessa Carmena donant les claus de la ciutat de Madrid al president de l'entitat sionista).

El PCPC transmet una salutació de solidaritat internacionalista amb el poble palestí a través de la seva organització de classe com és el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPLP), autèntic representant dels interessos històrics i de classe del poble palestí.

El PCPC fa una crida a tots els pobles de l'estat espanyol i a les seves organitzacions de classe perquè manifestin la seva solidaritat amb el poble palestí, exerceixin el boicot actiu contra l'economia de l'entitat sionista i combatin a l'imperialisme nord-americà i dels països de la UE, autèntics valedors del criminal setge i ocupació de l'històric territori de Palestina.

El PCPC ha situat des de fa temps la necessitat d'agrupar les forces populars en el Front Mundial Antiimperialista per detenir la violència més cruel que els països imperialistes deslliguen contra els pobles amb la finalitat de sotmetre'ls o eliminar-los. Cada vegada l'internacionalisme adquireix major importància per eradicar definitivament al salvatge capitalisme.

Avui més que mai, VISCA LA LLUITA DEL POBLE PALESTÍ!!

El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) acordó en su Comité Central del 16/12/2017 hacer un llamamiento para la abstención en las elecciones del 21 D. En este documento que presentamos haremos un recordatorio – para contextualizar nuestra posición - de los acontecimientos últimos relativos al desarrollo del llamado Procés constituyente sobre la Declaración Unilateral de Independencia (DUI) para la República Catalana; la intervención confrontada del Gobierno central del PP, con el apoyo y colaboración de – los llamados constitucionalistas - Ciudadanos y PSOE-PSC. En este sentido el Comité Central del PCPC,

MANIFIESTA:

I.- Ante los resultados electorales del pueblo de Catalunya, convocado a referéndum por el Gobierno legítimo de la Generalitat de Catalunya, el día 1º de Octubre de 2017, con el lema: “Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?; y ante los resultados de soporte de 2.044.038 votos afirmativos, el 90,18% de los participantes; el Gobierno del PP apoyado por los dos partidos antes mencionados, decreta la aplicación del artículo 155 de la Constitución española, invalidando las competencias del Govern de la Generalitat y de su Parlament.

Con esto la monarquía de los borbones, heredera del espíritu del 18 de Julio de 1936, Felipe VI emula al otro de su misma estirpe Felipe V, autor del Decreto de Nueva Planta de 1716.

II.- El Gobierno español, con la aplicación del artículo 155 de la Constitución española, que ha comportado la disolución del Parlament y la anulación del Govern representativo de Catalunya, elegido democráticamente en las urnas, intenta impedir por la vía de  la violencia la aplicación de los resultados del referéndum y el desarrollo de las disposiciones previstas en la ley de transitoriedad aprobada por el Parlament.

De inmediato, el golpe de Estado dado a Catalunya, como supone la aplicación del 155, representa un daño incalculable para el desarrollo educativo y cultural de nuestro país: paralización o anulación de los proyectos ya estudiados (Ej.dotación de 142 millones de euros para que la escuela sea más inclusiva en donde se contaba con el sostenimiento de comedores escolares para los hijos de las familias necesitadas). Asimismo las universidades han visto el impedimento de interlocutores para la continuidad de la reforma financiera, en lo que se estaba trabajando.

III.- Previamente a ello, en un intento de desactivar el eslogan popular “No Tenir Por”, el poder oligárquico central utiliza a las empresas del IBEX 35, receptoras de depredadores servidos por las puertas giratorias, para sembrar el terror en las fuerzas productivas de Catalunya y en su ciudadanía en general, invitando a los dueños de las finanzas y medios de producción, el abandono de sus sedes sociales, e instalarse en otros puntos de España a cambio de ventajas fiscales.

IV.- la judicialización del Procés por el fiscal del Estado, primero, recusado éste por el Parlamento español, ayuda a que el Gobierno de Rajoy decida el cerco a Catalunya, mediante la incautación de la Hacienda Pública de la Generalitat y la ocupación del Principado con los tanques de las fuerzas militares, aún acuarteladas, y fuerzas armadas de policía y guardia civil en efectivos superiores a los Mossos d’Esquadra; utilizadas para reprimir el derecho a decidir y la simple legitimidad de depositar el voto en las urnas; de repugnante recuerdo por su brutal actuación en los sucesos de 1º de Octubre.

En esta línea represiva se echa mano al Tribunal Constitucional y a la jueza Carmen Lamela titular del juzgado central de Instrucción nº 3 de la Audiencia Nacional que, con parcial visión, traza el planteamiento de rebelión, sedición y malversación de fondos públicos contra el Parlament, el Govern y la sociedad civil; decretando prisión para los miembros del Govern y para los presidentes de la ANC y Omnium (los dos Jordis). Por lo que el President Puigdemont y 4 conselleres huyen a Bélgica, decretando la justicia española su busca y captura, que luego tiene que anular para no ser recusada por la justicia belga.

V.- La política represiva del Gobierno ultraconservador del PP de Rajoy se convierte en el mejor aliado del independentismo catalán. La negativa a un referéndum pactado y la prohibición a la DUI, negar el derecho a votar; refuerza el instinto a la participación masiva en el referéndum unilateral del 1º de Octubre con los resultados siguientes: Participación del censo de 2.286.217  personas (43 %), de los cuales un 90´2 % (2.044.038 votos) votaron a favor de la República Catalana, un 7´8 % (177.547) voto en contra, hubo 44.913 votos en blanco (2 %) y un 0´78 % de votos nulos (19.719). Hay que decir también que la policía incautó centenares de urnas con miles de votos que no pudieron contabilizarse. En cualquier caso todos los que fueron a votar le dieron legitimidad al Referéndum y al mismo tiempo coincidían mayoritariamente en la denuncia del carácter antidemocrático del Régimen Monárquico de 1978 que no permite – amparándose en la Constitución heredera del Franquismo – el reconocimiento del derecho a la libre autodeterminación de los pueblos ni la simple consulta a la ciudadanía sobre la posibilidad sobre la reforma del modelo de estado. Como no es posible un referéndum pactado que contemple la posibilidad de la independencia de ninguna nación o pueblo del Estado Español, los comunistas del PCPC le damos legitimidad al referéndum del 1 de Octubre.

El día 1º de Octubre la mayoría de la población catalana, aún sin ser todo el mundo independentista, plasmó en las urnas sus deseos de autodeterminación; junto con el rechazo a la corrupción, a los recortes sociales, al paro, etc. A favor de un sistema de justicia igualitaria y de respeto a las libertades.

VI.- El PCPC, nuestro Partido, llamó al voto nulo el 1º de Octubre. Nuestro razonamiento fue: No estar de acuerdo con el imperialismo agresor de la UE, de la dictadura del €, de la OTAN, ni depender de un ejército mercenario contratado a una multinacional con el dinero de los catalanes y catalanas para reprimir a la clase obrera y al movimiento democrático popular. Ni tampoco admitimos la amnistía a los corruptos que han saqueado a Catalunya, como haría el PDeCAT con la equidistancia de alguno de sus socios.

Pero eso no invalidó nuestro criterio sobre el reconocimiento de los resultados habidos con el referéndum del 1º de Octubre. Jornada histórica que fue precedida por movilizaciones extraordinarias de cientos de miles de personas el 11 de Setembre, luego 21 y 23 del mismo mes; con trabajadores, estudiantes y ciudadanía de todas las categorías y edades en la calle, con la alegría como si de una fiesta de liberación se tratara; engarzando este fervor al 1º de Octubre. Siguiendo con movilizaciones luego de huelga general, con cientos de miles de trabajadores defendiendo su derecho al trabajo y a una vida digna. Movilizaciones que no se detienen y que llegan hasta las calles de Bruselas –en masa de más de 45.000- a miles de kilómetros de Catalunya, por la libertad de decidir, por la excarcelación de los presos políticos y por el retorno a Catalunya con respeto a su libertad, del Presidente Puigdemont y los conselleres que en el exilio le acompañan.

VII.- Ni que decir tiene que el Procés ha abierto la caja territorial de Pandora, que unida a la más grave crisis sistémica del capitalismo español abierta desde hace años, en un contexto de crisis institucionales, económicas, sociales, ideológicas y culturales generalizado en el capitalismo occidental iniciadas en 2007; tormenta perfecta en la cual el peor pasado está siendo el legado de 1977, que coincide con el régimen del 78: La llamada Transición del franquismo a la democracia liberal burguesa.

Pero el Procés arranca del 11 de Setembre de 2012, con el eslogan “Catalunya, Nou Estat d’Europa”. De atrás se recordaría la reforma del Estatut en 2006 recortado por la Comisión Constitucional presidida por Alfonso Guerra, quien después se jactaría de que la tal Comisión se había “cepillado el Estatut como un carpintero”. Y posteriormente el 9/11/2014 con un plebiscito (sobre el futuro político de Catalunya)que no llegó al 50% de participación, y una elecciones autonómicas del Parlament de Catalunya el 27/9/ 2015 con una participación cercana al 75 % en las cuales los independentistas lograron la mayoría parlamentaria con un 48 % de los votos.

VIII.- La violencia del Gobierno del PP, no solamente encarcela al Govern y a los dirigentes de Omnium y de la ANC, los humilla imponiendo para su excarcelamiento la aceptación del 155; aunque al vicepresident del Govern y a los dos dirigentes de las entidades de masas más representativas de la pequeña y mediana burguesía de Catalunya los mantiene secuestrados en cautiverio, acusados de rebelión, sedición, desordenes y malversación de fondos públicos; cuando lo que hicieron fue controlar el comportamiento pacífico del descontento popular, pese a la brutalidad de la policía y guardia civil; algo que hacen muy bien los burgueses, sin dejar que se rompa un “cristal”. En este sentido se podría decir lo mismo de la policía autonómica de Catalunya, a la que se quiere, por esto, criminalizar.

IX.- Aun así, el PCPC no participa de la opinión de aceptación del 155 por parte de los dirigentes políticos burgueses. Entendemos que lo que corresponde es la resistencia y el mantenimiento ético al posicionamiento de compromiso adquirido como guía de las movilizaciones en defensa de las convicciones, en este caso la integridad de Catalunya.

Esa resistencia es la que puede transformar la empatía empírica de las masas en consciencia inexpugnable para alcanzar los objetivos y convertir las dificultades en victoria.

X.- Independientemente de nuestro sentido ideológico y de la ética, como Partido de lucha por las libertades de hombres y mujeres injustamente vejados por la fuerza de los poderosos, llamamos a nuestra militancia, a la clase obrera y a los demócratas a participar en la lucha por la conquista del derecho pleno de autodeterminación y por la libertad de estos y todos los presos políticos de Catalunya y España, que padecen cautiverio por ser fieles a sus ideales.

 

LLAMADA DEL PCPC A LA ABSTENCIÓN EN LAS ELECCIONES DEL 21-D 

Por las razones expresadas en este documento, el Comité Central del PCPC tras un profundo debate sobre la orientación del voto plantea:

  1. No podemos concurrir a unas elecciones convocadas de forma ilegítima por el gobierno del Estado Español mediante el artículo 155 de la C.E. Participar en estas elecciones - y en coherencia con todos nuestros posicionamientos – es legitimar a un gobierno que tiene intervenidas las instituciones catalanas, mantiene las fuerzas de ocupación, aprisiona parte del Govern de la Generalitat, y a la otra parte la obliga al exilio.
  2. El Gobierno español por tanto no da ninguna garantía para que estas elecciones sean limpias. La posibilidad de fraude es real. Cabe recordar que el gobierno del PP - con el apoyo del PSOE y Ciudadanos - han manifestado que no respetarán el resultado de los partidarios de la independencia de Cataluña aunque obtengan mayoría parlamentaria y superen el 50% del votos.
  3. El PCPC defiende una República Socialista Catalana (fuera del imperialismo: OTAN, Euro y Unión Europea) que pueda ser compatible con la defensa de la República Socialista de carácter Confederal (Unión voluntaria de pueblos y naciones libres y democráticas) como defiende nuestro partido hermano (PCPE). Dentro de las estructuras del imperialismo no será posible una República Catalana libre y soberana. No queremos un ejército catalán dentro de la OTAN. El pueblo catalán ya dijo en el referéndum de 1986 NO A LA OTAN. NO A LA GUERRA. 
  4. El PCPC llama a la conformación del Frente Obrero y Popular hacia el Socialismo que haga posible la acumulación de un amplio bloque social de carácter de clase que rompa las estructuras del Régimen Monárquico del 78 - heredero del Franquismo - y haga posible la III República en el Estado Español y donde la República Socialista Catalana tenga la libertad de formar parte.

Barcelona, 16 de Diciembre de 2017 

COMITE CENTRAL DEL PCPC

Descargar octavilla

El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) davant la convocatòria de Vaga General impulsada per alguns sindicats alternatius i de classe pel proper dimecres 8 de Novembre manifestem el nostre suport als continguts i reivindicacions expressats pels organitzadors. Fem una crida al conjunt de la classe obrera i sectors populars a secundar aquesta jornada de lluita, participant en accions i mobilitzacions per denunciar les condicions laborals i de precarietat imposades pels diversos partits del sistema que amb les seves reformes laborals i lleis antiobreres han posat a la classe obrera en una situació insostenible: atur, retallades, disminució salarial, pensions de misèria, desnonaments..Fem igualment una defensa aferrissada dels serveis públics (educació, salut..) com a drets fonamentals de la població i que estan greument amenaçats per la gestió capitalista que preten la seva privatització. 


En segon lloc cal aprofitar aquesta vaga per denunciar l´article 155 que ha suposat la intervenció de les institucions democràtiques de Catalunya, així com per exigir la llibertat de tots els presos polítics (els Jordis, els 8 consellers de la Generalitat i un bon grapat de sindicalistes que per lluites laborals es troben presos a les diverses presons de l´Estat).
 
En tercer lloc, cal convocar una altra Vaga General a Catalunya i la resta de l´Estat amb més temps i més contingut de classe, per denunciar tota la legislació que ataca el dret al treball digne, a la salut i educació pública i de qualitat, al dret a la vivenda. 
 
Finalment el PCPC fa una crida al conjunt de la classe obrera i sectors populars a organitzar-se amb una orientació revolucionària per tal d´acabar amb el sistema d´explotació capitalista. Cal denunciar les estructures imperialistes (OTAN, Euro, Unió Europea..) que són enemigues de la classe obrera i dels pobles.
 
Comitè Executiu del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC)

El Partido Comunista del Pueblo de Cataluña (PCPE) y el Partido Comunista de los Pueblos de España (PCPE) ante el decreto de prisión incondicional y sin fianza de 9 consellers de la Generalitat ordenado hoy por parte de la Audiencia Nacional, manifiesta:


1) Rechazamos enérgicamente el encarcelamiento de los representantes – a pesar de su carácter burgués - legítimos y del pueblo de Cataluña por parte de la Audiencia Nacional - digna heredera del Tribunal de Orden Público  del Franquismo - bajo la orientación del gobierno del Estado que pretende criminalizar y violentar  todavía más el ataque contra el autogobierno de Cataluña.

2) Esta decisión del gobierno del PP - con el apoyo de sus subordinados PSOE y Ciudadanos - amparados por la aplicación del artículo 155 de la Constitución, es una nueva medida de carácter reaccionario y dictatorial propio de,un régimen cada vez más autoritario. La deriva que pueda tomar esta situación es imprevisible y muy peligrosa. El Jefe del Estado Mayor de las Fuerzas Armadas ya ha amenazado con una intervención militar en Cataluña. Una Cataluña que está sufriendo desde hace varias semanas la ocupación de las fuerzas policiales del Estado.

3) Las elecciones autonómicas del 21 de diciembre impuestas por el gobierno del Estado,  no se harán con garantías legales ni democráticas teniendo en cuenta la forma como se han convocado. Ahora  con estos encarcelamientos de los 9 Consellers del gobierno de la Generalitat se agrava todavía más la pérdida de su legitimidad . En los próximos días se pueden producir nuevas detenciones del resto de miembros del gobierno de la Generalitat y de Mesa del Parlament de Cataluña. No hay ninguna garantía de que en caso de que haya una nueva mayoría independentista en el futuro parlamento catalán se pueda formar gobierno.

4) Hacemos un llamamiento al conjunto de la clase obrera y sectores populares de Cataluña y del Estado a organizarse y movilizarse contra el régimen monárquico del 1978 - heredero del Franquismo impuesto por la fuerza de las armas el 18 de Julio de 1936 contra la 2ª República- que no garantiza los derechos sociales, democráticos y nacionales de los pueblos y de la mayoría social.

¡Paremos la represión del Régimen monárquico burgués!
¡Por la República Socialista Catalana.!
¡Por la República Socialista de carácter Confederal!
¡Libertad presos políticos!
¡Viva la Clase Obrera!
¡No pasarán!

Comité Ejecutivo del Partido Comunista del Pueblo de Cataluña (PCPC)
Secretariado Político del Partido  Comunista de  los Pueblos de España (PCPE)

 2 de Noviembre de 201

 

El Comitè Executiu del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) davant la proclamació de la República Catalana avui 27 d’octubre en el Parlament de Catalunya manifestem:

1) El PCPC reconeix la proclamació de la República Catalana perquè així ha estat referendada pels resultats del Referèndum de l’1 d’octubre. El PCPC sempre hem defensat el dret inalienable a l’autodeterminació dels pobles i per suposat del poble català. El PCPC i el nostre partit germà (PCPE) hem anat defensant conjuntament la proposta d’una República Socialista de caràcter Confederal (unió voluntària de pobles i nacions lliures i democràtics dins l’Estat Espanyol). Avui el PCPC té que reconèixer la voluntat i el dret democràtic del poble català a exercir la seva independència davant d’una oligarquia i govern central que ens han mostrat un cop més la seva incapacitat històrica per fer de l’Estat espanyol una nació de pobles i nacions lliures. Avui s’ha tornat a confirmar que el poder central és un digne hereu del Règim Franquista que es va imposar a la 2a República Espanyola per la força de les armes amb el suport del nazifeixisme Internacional.

2) El PCPC a partir d’ara parlarà de República Socialista Catalana -profundament internacionalista- com alternativa de classe confrontada a la burgesia catalana que pretén mantenir a la República Catalana dintre de les estructures imperialistes (OTAN, Euro i Unió Europea). En aquest nou marc de lluita de classe, la classe obrera catalana tindrà com a principal enemic a la burgesia catalana i els monopolis europeus. Una burgesia catalana que ha donat un suport a la burgesia espanyola en moltes lleis i decisions a l’hora de reprimir i explotar a la classe obrera catalana.

3) Davant l’aplicació de l’article 155 de la CE per part del govern del PP i dels seus subordinats PSOE i Ciutadans contra la República Catalana que ja ha comportat l'anunci de Rajoy de destitució del President de la Generalitat i del seu equip de govern, imposant la dissolució del Parlament i una convocatòria d'eleccions autonòmiques pel proper 21 de desembre, el PCPC fa una crida al conjunt de la classe obrera i popular en la defensa de les institucions democràtiques catalanes i dels seus interessos de classe. Cal articular un gran moviment obrer i popular que s'organitzi i mobilitzi contra la repressió del Règim monàrquic corrupte i decadent i les forces repressives de l’Estat Espanyol.

4) El PCPC convoca pel dia 13 de gener de 2018 un 2n Congrés Extraordinari on acabarà de perfilar la proposta del Front Obrer i Popular dins del nou escenari que s’ha situat avui.

PER LA REPÚBLICA SOCIALISTA CATALANA!
NO A L’EURO, L’OTAN I LA UE!
ATUREM LA REPRESSIÓ!
LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS!
VISCA LA CLASSE OBRERA!
NI GUERRA ENTRE POBLES, NI PAU ENTRE CLASSES! 

El 21 de octubre de 2017, los Poderes fácticos del Estado Español, al dictado de la burguesía heredera del fascismo franquista, han decidido encargar al Gobierno de Rajoy la aplicación del ya tristemente célebre articulo 155 de la Constitución.

La España monárquica, la España de las tinieblas, la España que algunos creían ya olvidada y superada, entre ellos, los mismos nacionalistas burgueses del PdeCat, los cuáles firmaron el Pacto de la Transición y la Constitución, ha resurgido, ha vuelto a arañar, por enésima vez en su historio, los derechos y libertades del pueblo de Catalunya.

Eso, combinado con el encarcelamiento por motivos políticos, hace unos días, de los líderes de Òmnium Cultural y de la Assemblea Nacional Catalana (los conocidos como Jordis). Estos se añaden a la larga lista de presos políticos, damnificados y reprimidos por la Monarquía desde 1977, silenciados y ocultados estos hechos, entre otros, por los mismos partidos burgueses nacionalistas catalanes que hoy se echan las manos en la cabeza. No, no son los primeros presos políticos que tenemos en Catalunya ni en España desde 1977.

La España monárquica de las oligarquías, del IBEX35, de la banca, de la iglesia y sus sectas asociadas; de las multinacionales patrias malvendidas a empresarios afines al régimen; la España del ladrillo y del turismo… ha ordenado a sus gestores del PP en connivencia con PSOE y Ciudadanos impedir como sea la secesión de Catalunya, iniciada por una pequeña y mediana burguesía y algunos sectores de la oligarquía catalana gestionados por el conglomerado Junts pel Si y las entidades satélites, pero con un amplio apoyo popular. Se ha desatado la represión, los golpes más o menos comedidos al Referéndum (20 de septiembre); se han dado golpes nada comedidos (1 de octubre); se ha amenazado con el Rey al frente y finalmente se ha aplicado el 155. Todo con el beneplácito de la UE, que parece haber apostado, de momento, por el Estado.

El ataque al autogobierno, el ataque a las instituciones, las anunciadas intervenciones de medios públicos (CCMA) deben ser detenidos, el pueblo se debe movilizar masivamente con la su clase obrera al frente, por tal de revertir la involución democrática del Estado. Un Estado que nos muestra una vez más como la crisis sistémica que padece está estallando por la cuestión nacional, y es por aquí por donde se agudizará esta crisis terminal, y que -cuidado!- lo hace terriblemente peligroso.

La clase obrera de Catalunya y de los pueblos de España están sufriendo en su piel una grave crisis estructural del sistema capitalista. Crisis económica y de modelo de estado, que impulsa, por su dureza, la movilización de las masas. La involución antidemocrática del Estado monárquico no es la respuesta a las penurias de los trabajadores y a las aspiraciones nacionales. Los derechos de nuestros pueblos y trabajadores se deben unir históricamente, de forma necesaria, con el proyecto de la República.

El PCPC anima y llama a impulsar asambleas democráticas de trabajadores y trabajadoras que luchen tanto por los derechos nacionales como por los derechos de clase. El PCPC ya se encuentra inmerso de lleno en esta tarea. Somos un partido consecuente con lo que decimos.

Asambleas verdaderamente abiertas en los barrios obreros, que recojan posiciones clasistas, comités obreros en los centros de trabajo y mecanismos populares de defensa de la República de los Trabajadores. Porque no lo olvidamos, esta es una lucha de clases. Las estructuras del Estado que quieren crear las fuerzas implicadas en el proceso están plenamente insertadas en el sistema capitalista, en el imperialismo de la OTAN y la Unión Europea, en el Banco Mundial y en el Fondo Monetario Internacional… es decir, en la explotación de los trabajadores y trabajadoras en un nuevo estado burgués paraíso financiero y de las multinacionales. Tanto una opción como la otra son contrarias a los intereses de la clase obrera, pero ante la involución del Estado no podemos permitir ningún tipo de retroceso histórico y social.

El PCPC llama al conjunto de la clase obrera del Estado a luchar, a movilizarse alrededor de su partido hermano en el Estado español, el PCPE, para aglutinar fuerzas e impulsar un proceso constituyente que empuje hacia la República Socialista con la cual la futura República Socialista Catalana pueda libremente unirse si así lo cree conveniente y participar de un proyecto común para la clase obrera. El PCPC denuncia, asimismo, la triste y pusilánime posición de la dirección de los partidos de las “izquierdas del cambio (Unidos Podemos)” en España, que con su inacción total con el compromiso republicano, demuestran -una vez más- que son parte del sistema, que son parte de la represión, que son rehenes y herederos de la monarquía borbónica (“que cambie todo para que no cambie nada”).

 

¡LIBERTAD PARA LOS PRESOS POLÍTICOS!

¡VIVA LA REPÚBLICA SOCIALISTA CATALANA!

¡VIVA LA REPUBLICA, SOCIALISTA Y CONFEDERAL!

 

Comitè Central del Partit Comunista del Poble de Catalunya

El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) davant la cascada d’empreses i bancs amb seu a Catalunya que marxen a l’Estat Espanyol manifestem:

 

1)    Aquestes empreses que ara decideixen establir la seu social a L´Estat Espanyol no vol dir necessàriament que traslladin treballadors i plantes a l’Estat, però obren la porta a fer-ho, si no que jurídicament la seu es trobaria en un estat membre de la UE i amb garanties jurídiques, legals i amb una moneda de canvi comercial prou sòlida (divisa) i on també es preservaria el mercat europeu, a més d’un lligam important amb altres mercats com el llatinoamericà.

 

2)    Una part prou significativa del gran i mitjà Capital establert a Catalunya, doncs, cerca de forma clara la seguretat -a la màxima extensió del mot- en aquests dies on la incertesa, la inestabilitat i les convulsions incloses les socials l’espanta. Es tracta d’empreses i bancs el mercat de les quals es troba preferiblement a Espanya, i via Espanya, la UE. La manca de posicionament de la Unió Europea respecte al conflicte, la nul.la mediació internacional i la debilitat mostrada per les estructures de la Generalitat davant la repressió de l’oligarquia espanyola provoquen la fugida d’un reguitzell d’empreses, alguna fins i tot promotora i/o vinculada amb el Procés (com GVC Gaesco -brokers- i l’antiga Nutrexpa -ColaCao, Okey, Paladín…-). La fugida provoca d’entrada que les empreses que fugen deixen de pagar impostos a Catalunya. Així mateix, s’obre la porta a la deslocalització de les plantes de producció, de les oficines tècniques i/o administratives.

 

3)    La “retirada tàctica” de bancs comporta també que les empreses que en depenen d’ell i tinguin aquesta capacitat operativa i interessos comuns amb el banc (estratègics de mercat, entre d’altres). És el cas de Gas Natural i Abertis, per exemple, de l’òrbita de CaixaBank mitjançant l’empresa bancària que gestiona l’entramat d’empreses vinculades: Criteria. En aquest sentit, l’asseguradora SegurCaixa Adeslas també ha anunciat el trasllat. Al seu torn, també es provoca que les empreses auxiliars que depenen de la gran empresa tinguin problemes.

 

4)    Davant l’enorme dimensió de les empreses que estan retirant la seu social de Catalunya: Catalana Occident, Criteria, CaixaBank, Banc de Sabadell, Abertis, GVC Gaesco, antiga Nutrexpa, SegurCaixa Adeslas, Naturhouse, Orizon Genomycs, Gas Natural, Abertis, Cellnex, SABA, Eurona, Dogi, Inmobiliaria Colonial, MRW, San Miguel, Trea Asset Management, Freixenet, Codorniu, Pronovias, Planeta, Ballenoil, Service Point, Banco Mediolanum, Copasa, MGS Seguros i DVD Dental, fins a data 10/10/2017, el PCPC manifesta la necessitat de nacionalitzar i socialitzar els sectors claus de l’economia, començant per les empreses que promouen i manifesten públicament el seu desig de marxar. Aquestes empreses, de diferents sectors estratègics (alimentació, comerç, infraestructures, assegurances i productes financers, banca, accions de borsa, telecomunicacions, energètiques,…) no poden romandre ni un segon més subjectes a les lleis del mercat, i en paral·lel, tampoc haurien de permetre’s el luxe de manar a un país, indicant, amb les seves accions i decisions, com s’ha de gestionar, com s’ha d’actuar, per tal dels seus gestors.

 

5)    Aquí es demostra, un vegada més, que els partits polítics no ostenten el Poder. Que l’Estat no és neutre, que l’Estat no “està allà” i qui arribi ho gestiona tot en funció dels seus interessos partidistes. Es demostra que l’Estat és una superestructura, una maquinària, destinada a explotar i oprimir a una classe per una altra, té caràcter de classe, i depenent de la classe que representi, actuarà en favor d’una o una altra. Avui en dia, la burgesia té el Poder, tant a Catalunya com a Espanya. Un Poder que al seu torn és en gran mesura, depenent de l’imperialisme de la Unió Europea, la qual dicta totes les Lleis fonamentals, incloses les del finançament dels Estats; una Unió Europea a la qual totes les forces polítiques de la burgesia s’emmirallen i demanen solucions i mediacions i al seu torn, a l’OTAN, braç militar, i l’FMI i Banc Mundial dependents aquests dels EEUU. Totes aquestes empreses que fugen, ho fan cercant una recol·locació als mercats que consideren bàsics pel seu continu creixement.

 

6)    Els i les comunistes entenem que és la força del treball la que genera la riquesa, per tant, és la legítima propietària de la mateixa. La plusvàlua no és res més que salari no remunerat al treballador. Els comunistes del PCPC considerem que únicament per la via de l’expropiació sense indemnització, i la posada al servei de la majoria treballadora del fruit del seu treball, tindrem canvis radicals respecte al paradigma capitalista de societat que avui representen tant l´oligarquia espanyola com la burgesia catalana; la classe obrera catalana ha de ser la propietària dels mitjans de producció i les fonts del finançament de les seves pròpies necessitats, independentment de sota el jou de quin Estat burgès es trobi.

 

7)    La nul·la resposta a la fugida de capitals per part del Govern actual de la burgesia independentista confirma, poc a poc, la certesa que aquest projecte desitja una Catalunya inserida a la cadena imperialista representada avui per la UE, l’FMI i l’OTAN; que els missatges de calma destinats a l’empresariat no auguren res bo a la classe obrera catalana, ans al contrari.

 

8)    Finalment volem manifestar que l’oligarquia espanyola i espanyolista no tenen res a oferir tampoc a la classe obrera més que continuïtat amb el règim successor del feixisme, és a dir, explotació, atur i misèria, repressió i garrotades, i la contínua i remarcada indissolubilitat de la monarquia borbònica. El PCPC seguirà lluitant per la República Socialista, conjuntament amb el seu partit germà espanyol, el PCPE, que al seu torn ho fa per la IIIª República, Socialista de caràcter confederal. Defensem una República Catalana fora de l´imperialisme (OTAN, Euro i Unió Europea).

 

Per una República Socialista Catalana!

Per la llibertat dels pobles i de la classe obrera!

 

Comitè Executiu del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC)

Página 1 de 4